Bones Festes

Tots tenim part de la solució

Imatge present a l'interessant article de Mar Sánchez Cervera "LA ESO NO TIENE LA CULPA"

Aclaració Transport Escolar

Atenent a una consulta referent als canvis en la gratuïtat del transport escolar que s'ens va realitzar l'altre dia en l'assemblea, ens hem posat en contacte amb el Consell Comarcal de l'Alt Penedès, que és l'òrgan que té competència en aquest tema. Després de parlar per telèfon amb ells, hem entès el següent:

- El transport escolar obligatori, entès com aquell que fan servir els alumnes que acudeixen a un institut que els ha estat assignat segons el mapa escolar i pel qual es necessari el transport des del seu lloc de residència, segueix sent gratuït.

- El transport escolar no obligatori, el cas dels alumnes quan no compleixen els requisits anteriors, comença a ser de copagament l'any 2012, fet que se'ls ha comunicat per carta a les famílies afectades. Segons ens han comentat, en el nostre institut només hi ha 4 casos d'aquest tipus.

D'altra banda, ens han comentat que s'ha enviat per carta als centres afectats tota l'informació relativa a aquest canvi. Teniu en compte que ens han comunicat aquesta informació per via telefònica, per la qual cosa si voleu que aquesta informació us sigui  comunicada de manera "oficial" haurieu de demanar-la a l'Institut o bé al propi Consell Comarcal.

Dades de contacte:

INSTITUT EUGENI D'ORS

av. Tarragona s/n

08720 Vilafranca del Penedès

Tel. 93 890 38 83 - Fax 93 890 06 20

email: a8031459@xtec.cat

Pàgina Web: http://www.xtec.cat/ies-eugeni/

CONSELL COMARCAL DE L'ALT PENEDÈS

c/ d'Hermenegild Clascar, 1-3

08720 Vilafranca del Penedès 

Tel. SERVEI D'ENSENYAMENT: 93 890 00 00 ext.210

email OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA: oac@ccapenedes.cat

Pàgina Web: http://www.ccapenedes.com/

Assemblea General Ordinària

 Senyors i senyores,

Em plau convocar-vos a la propera assemblea general ordinària de l’AMPA de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès, que tindrà lloc el proper dia 14 de desembre a les 20 h, a la sala d’actes de l’Institut, amb l’ordre del dia següent:

1. Presentació de la memòria anual 2010-2011
2. Acollida de vocals 2011-2012
3. Renovació de càrrecs de la junta 2011-2012
4. Pla d’activitats 2011-2012
5. Debat: Jornada Continuada
6. Torn obert de paraules

La Presidenta

Odina Santacreu

Vilafranca del Penedès, 15 de novembre de 2.011

Enllaços rel·lacionats:

- Document presentació Memòria Anual
- Document Memòria Anual
- Document Estat de Comptes a 12-12-2011

Aprendre a aprendre

Menu Menjador - Desembre 2011

DILLUNS	DIMARTS	DIMECRES	DIJOUS	DIVENDRES
			01 ESPIRALS CARBONARA *** SALSITXES AMB CEBA I SALSA DE TOMÀQUET *** FRUITA	02
05 SOPA DE PASTA *** MANDONGUILLES AMB TOMÀQUET I PÈSOLS *** IOGURT	06         FESTIU	07	08 FESTIU	09 FESTIU
12 LLENTIES RIOJANA *** VEDELLA ESTOFADA AMB VERDURETES *** FLAM	13 MACARRONS AMB SALSA BOLONYESA *** PANGA AMB TOMÀQUET I CARBASSÓ *** FRUITA	14	15 GUISAT DE PESCADORS *** CROQUETES AMB AMANIDA *** FRUITA	16
19 ARRÒS AMB SALSA DE TOMÀQUET *** HAMBURGUESA DE VEDELLA AMB AMANIDA *** IOGURT	20 MENÚ NADAL SOPA DE NADAL *** POLLASTRE A LA CATALANA *** TURRÓ XOCOLATA I NEULES REFRESC	21	22 BONES FESTES A TOTS!!!	23

INFORMACIÓN NUTRICIONAL:

	KCAL.	H. de C.	LIP.	PROT.
PRIMERA SETMANA	1.058,3	198,26	39,12	35,25
SEGONA SETMANA	1.525,4	303,69	80,98	102,47
TERCERA SETMANA	2.815,2	530,59	127,17	143,07
QUARTA SETMANA	2.158,9	513,86	140,12	133,65

Taller sobre eines i mètodes per encarar el TREC

L’AMPA de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca organitza per segon any consecutiu un ‘Taller sobre eines i mètodes per encarar el TREC’.

L’Associació de Mares i Pares de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca, juntament amb la Biblioteca del centre i d’acord amb la coordinadora pedagògica i els tutors del curs, ha decidit organitzar un Taller pensat per als alumnes de primer de batxillerat del centre, que porta per títol “Eines i Mètodes per encarar un repte: el TREC”

Aquest taller va dirigit especialment als alumnes que aquest curs han de fer el Treball de Recerca de Batxillerat, un alumnat que per raons acadèmiques, han de fer front a la confecció i defensa d’un projecte que juga el 10% de la seva nota final de Batxillerat.

S’hi treballaran estratègies innovadores de com treballar aspectes de coneixement i aprenentatge mitjançant peces de Lego. Possibilitats comunicatives de presentació amb Prezi i de com es gestiona la informació al núvol.

El període d’inscripció s’inicia el dia 30 de novembre a la Biblioteca del centre, i les places són limitades.

La pràctica que ofereix aquest curs permetrà als alumnes aprendre a escollir, gestionar, documentar i defensar amb seguretat un projecte.

El taller tindrà una durada de 3 hores que s’impartirà en una sessió de dues parts. L’horari serà el dimecres 14 de desembre de 17 a 19,15 h. de la tarda. El docent és Ignasi Alonso Marín, consultor i docent expert en 2.0

Per a més informació o per a formalitzar la inscripció, cal dirigir-se a la biblioteca del centre en l’horari: dillluns, dimarts i dijous de 10.30h a 12h i de 13.30h a 15.30h, de dilluns a divendres de 17.30h a 21h.

Les dades de contacte de l’Ampa i la Biblioteca de d’Institut Eugeni d’Ors, són:

ampaieseugeni@gmail.com

biblioeugeni@gmail.com

Avda. Tarragona, s/n

Abandonar una cómoda mediocridad en la educación

[Comentario del artículo publicado en http://www.abc.es/]

Señala José Antonio Marina en su artículo que todos los indicadores internacionales evidencian la mediocridad en la que está instalada la educación española desde hace mucho tiempo. Mediocre y estancada, añade. Y cita una serie de frases pesimistas que vamos repitiendo como papagayos: <<No se puede educar porque quién educa es la televisión>>, o <<Estudiar no vale para nada porque el 42% de los jóvenes está en paro>> , o  <<Alguien tiene la culpa, pero yo no>>.

A continuación, el autor reseña una serie de reflexiones, de  retos urgentes en educación que nos han parecido muy interesantes para compartir:

(1) Adoptar un discurso optimista en educación. La educación no va directamente relacionada con los niveles de inversión, sino con la calildad de la gestión. Mejorar la calidad de la gestión es lo prioritario.
>>Estoy completamente de acuerdo en la conclusión de este razonamiento, aunque no en la premisa: porque pienso que realmente sí que hay una relación directa entre nivel de inversión y calidad de la educación. Ahora bien, en situaciones como la actual en las que la capacidad de inversión está limitada es preciso concentrarse en mejorar la gestión de los recursos que se utilizan. Es de catón. 
(2) Concienciar a la sociedad de su protagonismo educativo.<<para educar a un niño, hace falta la tribu entera>> <<para educar BIEN a un niño, hace falta una BUENA tribu>>

>> Por supuesto. Dejando a parte el tema del BIEN y el MAL, que quizá no sea la mejor forma de hablar de objetivos educativos, lo que está claro es que es precisa la máxima implicación  de todas las partes en el proceso educativo. No se trata solo de participar, que es obligatorio en la mayoría de casos,  se trata de involucrarse recordando aquello de que en los huevos  fritos con panceta la gallina participa pero el cerdo está involucrado.

(3) Resolver el fracaso escolar. Estamos en tasas superiores al 30% cuando la UE advierte que estar por encima del 10% es injusto e insoportable.
>> Desde mi punto de vista el fracaso escolar es una consecuencia lógica y por tanto cabe esperar una mejora si se resuelven los problemas que lo originan. Hay que concentrarse en analizar las causas y poner el máximo esfuerzo en realizar actuaciones que corrijan los defectos que se vayan encontrando.

(4) Sacar a la escuela fuera de la pugna política e ideológica. Hay un nivel técnico, un nivel de gestión, y un nivel político. Mezclarlos es un disparate. Con la educación sucede lo mismo que con la sanidad. El modo de gestionarla depende de decisiones políticas, pero el modo de tratar el cáncer, no.

>> Absolutamente de acuerdo.

(5) Elevar la calidad de la educación. Para ello, hay medidas eficaces y baratas. Formar equipos directivos profesionales, porque los centros necesitan un buen liderazgo. Formar a los profesores y que los profesores nos formemos, porque somos una profesión de élite y eso nos exige mucho. Buscar el apoyo social para elevar el prestigio del profesor, perseguir la excelencia, conseguir un socialismo de las oportunidades y una aristocracia del mérito. Dar mayor autonomía a los Centros y una mayor flexibilidad a los currículos. Fomentar la colaboración entre escuela y familia, porque la familia no puede educar sin la escuela, y la escuela sin la familia. Ayudar, en cooperación con los servicios sociales, a las familias en riesgo de exclusión educativa. Insistir desde la enseñanza primaria en los deberes de los alumnos y no solo en sus derechos.
>> Absolutamente de acuerdo.

(6) Ampliar las plazas y la calidad de la educación infantil, dadas las actuales condiciones laborales.
>> Absolutamente de acuerdo.

(7) Relacionar la escuela con el empleo. En 2020, el 85% de los puestos de trabajo van a exigir una alta cualificación profesional.
>> Absolutamente de acuerdo.

(8) Generalizar la enseñanza bilingüe.
>> En este mundo globalizado, la capacidad de comunicación es imprescindible y su dominio puede seguir siendo un hecho diferenciador, aunque cada vez menos. Enfocarse en la mejora de esta capacidad para los futuros ciudadanos es una necesidad y un acierto.

[Enviado por Emilio Moreno] 

Errors que cometen els centres educatius en adoptar les TIC (2)

Donant voltes per internet, twitejant (@educacontic), seguint amb la nostra tasca de conèixer i donar a conèixer informació relacionada amb les TIC, ens hem trobat amb un article molt interessant que parla dels errors més comuns dels centres educatius en la seva adopció de les TIC, que volem compartir amb vosaltres. Ho hem dividit en dues parts per la seva extensió.

[2a part de la traducció d'un post publicat per Meritxell Vinas al Blog de Totemguard - Recursos TIC para profesores]

Ignorar que l'ús de tecnologia a l'aula requereix d'un nou disseny i una nova distribució de l'espai .

Amb la introducció de la tecnologia a l'aula es fa normalment necessari un nou disseny de l'espai. Això no significa que el centre educatiu hagi de realitzar grans obres quan adopta les TIC. Òbviament es fa difícil per temes pressupostaris, però sí pot adaptar l'espai i la distribució disponible, donant prioritat a una bona visibilitat i fluïdesa en la comunicació entre alumnes.

Stephen Heppell, ha liderat durant els últims 20 anys projectes en aquest camp. Bàsicament proposa graderies, espais amplis i molta mobilitat per convidar a la creativitat. Hi ha moments que els estudiants necessiten comunicar-se i compartir alguna cosa important, per exemple una presentació. Si els alumnes se sentin conforme a la clàssica distribució per files, en comptes de fer-ho d'una forma més compacta, aquesta interacció no és possible.

Així mateix, proposa que els alumnes més joves puguin asseure's relaxats en una còmoda catifa en classe i pels més majors asseure'ls en graderies. Pots conèixer el seu treball detalladament a l'aula TIC del futur.

Adoptar programari lliure pensant que és una opció sense cost algun.

Sé que aquest punt és molt controvertit i desperta opinions molt apassionades per moltes persones al món de l'educació. La meva perspectiva professional dels últims anys és que les raons per les quals s'adopta el programari lliure estan plenes de bones intencions, especialment en termes de flexibilitat i costos econòmics. Però en la realitat, el gratuït té també un cost ocult, que en ocasions és superior al programari comercial.

A llarg termini, molts centres educatius deixen d'usar programari lliure per falta de suport tècnic, formació i dificultat d'ús.

La prova d'això és que els equips que es lliuren als centres educatius a Espanya tenen arrencada dual però l'opció d'arrencada amb Linux s'utilitza molt rarament.

Per si no fos poc, a més, a Espanya existeixen 17 distribucions educatives diferents de Linux dividides per CCAA (Linkat, LinEx, Lliurex, Max, Molinux, Asturix, Guadalinex, etc). Aquest fet dificulta encara més mantenir, gestionar i actualitzar totes les distribucions per part dels docents i tècnics.

Fa poc llegia a "El Mundo" unes declaracions de Cristina Teniente, Vicepresidenta de la Junta d'Extremadura, comunitat autònoma que sempre havia defensat el programari lliure. Concretament  Na Cristina deia: “Cal buscar les solucions òptimes per a cada necessitat, siguin o no de codi obert, i tenint sempre en compte el seu cost, un aspecte que es va menysprear anteriorment i que ha portat a l'Administració a assumir despeses que excedien el lògic i el necessari“.

Pensar que el programari lliure és gratuït, és erroni. Què ocorre quan una aplicació de programari lliure et deixa de funcionar?. Si el parc informàtic creix, tens garantia que funcionarà correctament?. Quan hi hagi un canvi de personal docent o tècnic qui formarà a aquestes persones?. Quan s'adopta programari lliure, sovint es perd més temps en gestió i manteniment i existeix una incertesa en la qualitat i en la escallbilitat del programari.

Consell:

Sempre és aconsellable que abans d'adoptar programari lliure o comercial, s'estudiï amb rigor les despeses que s'incorren en adoptar una opció pel que fa a una altra. És important assegurar que el barat, no acaba sortint car. En la majoria de casos, el programari comercial ofereix demos gratuïtes durant un període de temps, que et permeten avaluar la qualitat, la facilitat d'ús i provar el servei tècnic que pots esperar en el futur.

No instal·lar un programari de gestió i control d'aula

No hi ha dubte que els recursos TIC són fantàstics però en moltes ocasions existeix la queixa que les lliçons  s'aprofiten la meitat que abans i l'alumne es distreu amb més facilitat. Per treure tot el potencial a l'aula TIC també resulta imprescindible usar un programari de control i gestió d'aula. Potser desconeguis aquesta tecnologia però la seva importància resideix en l'augment de la seguretat i productivitat dels alumnes i els professors en el seu treball a l'aula.

El professor perd temps verificant que els alumnes han iniciat la sessió correctament, no paren de desplaçar-se, no tenen clar qui segueix la classe o qui es distreu i a més sovint els toca fer de policia, passejant-se per l'aula.

Per molts filtres que es posin en el centre, els alumnes sempre descobreixen (abans que el centre) com entrar en Facebook, com realitzar una cerca inadequada o com descarregar música en el PC des del seu USB.

En psicologia humana se sap que els humans tendeixen a comportar-se de forma diferent quan saben que algú els està veient.

El comportament dels alumnes, que tendeixen a distreure's i fer el prohibit, canvia completament quan saben que el professor pot veure el que fan durant la classe o un exercici. Igualment la possibilitat de bloquejar la pantalla a l'alumne o deixar-la en blanc, ajuda a una millor concentració quan el professor desitja captar l'atenció de l'alumne.

Igualment tot centre educatiu ha de garantir la seguretat a l'aula a pares i alumnes. Amb un programari de control i gestió d'aula, el professor té totes les eines per navegar per internet amb total seguretat i al mateix temps donar autonomia a l'alumne perquè pugui fer-ho per si solament sense riscos.

Consell:

Coneix més sobre Què és i com usar un programari de gestió i control d'aula?. Prova-la a l'aula i mira com canvien les teves classes.

També fins al 6 de desembre pots participar en aquest concurs per obtenir aquesta tecnologia gratis.

No educar als pares en la tecnologia que es va a usar a l'aula

Finalment, crec que és una idea interessant involucrar als pares en l'ús de la tecnologia que es realitza en el centre. La majoria de pares no veuen cap diferència entre usar Facebook i una plataforma Moodle, simplement per pur desconeixement. Per a ells, el seu fill està contínuament en Internet i xatejant amb els seus companys de classe. Quan una tecnologia no s'entén, normalment es rebutja i un pla d'estudis basat en les TIC pot crear conflictes familiars, si no se sap explicar i comunicar.

Consell:
Es convenient realitzar sessions de formació de les TIC dirigides als pares per comptar amb el seu suport en el projecte tecnològic del centre i així desapareguin les pors per falta d'informació.

Errors que cometen els centres educatius en adoptar les TIC (1)

Donant voltes per internet, twitejant (@educacontic), seguint amb la nostra tasca de conèixer i donar a conèixer informació relacionada amb les TIC, ens hem trobat amb un article molt interessant que parla dels errors més comuns dels centres educatius en la seva adopció de les TIC, que volem compartir amb vosaltres. Ho hem dividit en dues parts per la seva extensió.

[1a part de la traducció d'un post publicat per Meritxell Vinas al Blog de Totemguard - Recursos TIC para profesores]

Baixa fiabilitat de la tecnologia que s'instal·la.

Un dels majors problemes que es troben els professors a l'aula és la fiabilitat de la tecnologia que utilitzen. Sovint es contracta un accés lent a Internet, s'instal·la una PDI que s'espatlla amb freqüència, s'usen bombetes que es cremen amb facilitat, s'instal·len aplicacions de programari que són incompatibles entre elles o es confia en programari obsolet. Les incidències tècniques poden arribar a ser tan freqüents com una vegada al dia, perdent un important nombre d'hores lectives al cap de l'any. El centre educatiu ha de posar els mitjans adequats per minimitzar avaries, corts i fallades i definir què nivell d'error és acceptable. .

Consells:

1) Comprar tecnologies de qualitat provada, no les més econòmiques. La baixa fiabilitat acaba sempre requerint una despesa addicional en manteniment i reparacions freqüents. Però la pitjor conseqüència és la desmoralització i el cessament per part dels professors en l'ús de la tecnologia de l'aula.

2) Definir clarament de qui és responsabilitat el comprovar i el mantenir la qualitat de les tecnologies de l'aula, especialment en centres on es comparteixen les aules entre diversos departaments. Regularment s'ha de realitzar un inventari dels equips i del programari instal·lat, s'han d'actualitzar les aplicacions de programari i les aplicacions que ningú fa servir és convenient que siguin desinstal·lades.

3) Documentar la freqüència i el tipus d'incidències tècniques que reporten els professors per poder analitzar amb informes, quines tecnologies i proveïdors donen millor resultat i així mateix poder donar prioritat a les incidències més crítiques.

Manca de formació per facilitar l'adopció de la tecnologia

Una problemàtica molt usual és la falta de coneixements informàtics dels professors per aprofitar els recursos tic: com usar la PDI, com crear un blog d'aula, com editar gràfics o com usar la plataforma Moodle. Aprendre a usar els recursos TIC i sobretot entendre com utilitzar-los dins d'una assignatura, porta el seu temps, especialment quan s'utilitza la tecnologia equivocada per un mal disseny. Incloure formació al programa TIC del centre, ajuda sens dubte als professors. Però en molts casos adoptar tecnologies intuïtives i que ofereixen instruccions clares d'ús, simplifica el procés d'aprenentatge i converteix més fàcilment als professors amb més "tecnofobia".

Consells:

1) Provar qualsevol tecnologia abans d'implementar-la de forma definitiva. Professors amb diferents nivells d'informàtica han de testejar la nova tecnologia per assegurar que estan còmodes amb el seu ús o identificar problemes potencials a l'hora d'ensenyar.

2) Oferir programes de formació creant esdeveniments (encara que siguin virtuals) que reuneixin als professors i puguin intercanviar experiències en l'ús de les tecnologies.

3) Introduir les noves tecnologies a poc a poc per donar temps a l'aprenentatge i que en la mesura del possible siguin les mateixes en totes les aules per simplificar el seu domini.

La convicció errònia que la tecnologia sempre ajuda a l'aprenentatge amb una adopció indiscriminada i poc raonada.

La tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa i sens dubte mai ha de marcar els objectius educatius d'un docent o un centre educatiu. De la mateixa manera que la televisió pot usar-se per veure programes escombraries, igualment pot usar-se per veure un documental educatiu del Discovery Channel. Pensem a priori quin objectiu ens va a permetre aconseguir un equip o un programa informàtic abans d'instal·lar-ho.

Adoptar una tecnologia com la pissarra digital per ser un aparell físicament vistós quan els pares visiten el centre o simplement estan de moda i tots els centres les compren, no són bones raons . I he sentit tots dos arguments en diverses ocasions. No dic que la pissarra digital (o qualsevol altra tecnologia) no sigui de gran utilitat ben utilitzada però dependrà de l'ús que li donem, de les edats dels nostres alumnes, de quina assignatura ensenyem i fins i tot de les dimensions de la nostra classe per a una bona visibilitat des de qualsevol punt.

Consells:

1) Abans d'adoptar qualsevol tecnologia, s'han de definir els nostres objectius educatius i demostrar com aquesta tecnologia ens permet aconseguir-los més fàcilment. La tecnologia ens serveix per aconseguir una fita.

2) Avaluar de forma continuada els resultats que s'obtenen amb l'ús d'una tecnologia. Aprenen els alumnes més ràpidament? Estan més motivats a participar?. De fet aquesta avaluació continuada, és possible ara a través de xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. Els professors generosament intercanvien experiències TIC d'aula i experimenten conjuntament quines tecnologies i materials funcionen millor per aprendre una tema.

En general, les noves tecnologies fan el material més interactiu i viu i per tant, ben utilitzades, estic convençuda que aprofiten les diferents intel·ligències i formes d'aprendre de l'alumne. Però una adopció indiscriminada i poc meditada normalment porta a resultats poc satisfactoris.

Limitar l'ús de la tecnologia al desenvolupament de les intel·ligències clàssiques

Les matemàtiques i la llengua són les intel·ligències més afavorides en el sistema educatiu i per tant l'ús de les TIC es limita sovint a aquest tipus d'assignatures.

Lògicament, en les ciències, les TIC permeten als alumnes desenvolupar teories, avaluar i manipular gran quantitat de dades o provar diverses hipòtesis usant programari especialitzat. Però, les TIC ofereixen un gran potencial per al desenvolupament de les altres intel·ligències d'Howard Gardner. La classe pot veure un video on es mostra un conflicte entre dues persones. Els alumnes poden debatre sobre maneres de resoldre tal tensió i desenvolupar la seva intel·ligència interpersonal. Per conèixer com desenvolupar totes les intel·ligències múltiples d'Howard Gardner amb recursos TIC, aquí tens un útil mapa conceptual que les relaciona.

Euroscola 2012

Euroscola 2012 es un concurso convocado por la Oficina de Información del Parlamento Europeo en España, en colaboración con la Representación de la Comisión Europea en España. Está destinado a jóvenes de entre 15 y 18 años como tú.



Coincidiendo con el AÑO EUROPEO DEL ENVEJECIMIENTO ACTIVO Y DE LA SOLIDARIDAD INTERGENERACIONAL y con el 25 ANIVERSARIO DEL PROGRAMA ERASMUS, el tema central de esta edición será dar a conocer las oportunidades que brindan los programas europeos de intercambio educativo dirigidos a los jóvenes y sus profesores, destacar la importancia de lo que significa el aprendizaje a lo largo de toda la vida y fomentar la solidaridad entre generaciones.


Si tienes entre 15 y 18 años, y estudias Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO), Bachillerato o Ciclos de Formación Profesional de Grado Medio en centros educativos españoles, puedes formar parte de uno de los equipos participantes. Habla con tu profesor sobre Euroscola. Apúntate,  y si ganáis, podréis participar en el Programa Euroscola del Parlamento Europeo en Estrasburgo, con jóvenes de los 27 países de la UE.... Y muchos premios más.

 

Sólo tienes que formar un grupo compuesto por 10 alumnos de tu centro escolar (tú incluido) y un profesor que será el líder del equipo y responsable de realizar la inscripción. La competición comienza el 20 de febrero.

¡El plazo de inscripciones ya está abierto!

Mans Unides engega el 3r Concurs de Clipmetratges

Des de Mans Unides i Xarxes ens proposen una activitat pedagògica que ha tingut una gran acceptació per part dels alumnes i professors que van participar en l'anterior edició. Es tracta del concurs de clipmetratges "El teu punt de vista pot canviar el món", que en la seva tercera edició es centra en el continent negre, en el marc de la campanya "Àfrica, qüestió de vida, qüestió deguda ".

Ets estudiant de secundària, batxillerat o FP? Estàs en grup o associació juvenil, club esportiu, associació cultural o similar? El teu centre, associació o grup està a Andalusia, Aragó, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Catalunya o Madrid? Participa amb els teus companys i companyes i passeu-ho genial rodant pel·lícules! A més, podeu guanyar molts premis per a tot el grup.

Aquesta proposta pedagògica és molt enriquidora. Els alumnes creen els seus propis continguts audiovisuals i per això han de documentar-se sobre la realitat d'Àfrica i aprendre les tècniques de producció audiovisual (guió, gravació, edició de vídeo), organitzar-se per crear un grup i treballar de forma col·laborativa. L'activitat va dirigida a alumnes d'ESO, Batxillerat i FP.

El teu punt de vista pot canviar el món per MansUnides

El format del clipmetratge (vídeos d'1 minut), en un entorn web 2.0 (youtube, dailymotion, facebook, tuenti, twitter ...) es vincula a l'oci preferit pels joves. I això facilita que percebin l'activitat com a lúdica i divertida. En aquest sentit, val la pena reproduir algunes opinions d'alumnes que van participar en la segona edició: "Molt bona idea", "va estar molt bé", "bona experiència", "s'aprèn molt", "bones estones amb els companys fent el vídeo ".

Els professors també van quedar molt satisfets amb l'experiència: "És una activitat molt bona. Anima els joves amb les noves tecnologies i amb la conscienciació sobre el que passa al món ". "És divertida, els grups d'alumnes s'ho passen molt bé fent-los." "Ajuda a que els alumnes canviïn d'actitud respecte als problemes de la fam i la pobresa i fomenta el treball en equip."

El concurs va començar el 17 d 'octubre de 2011, en el marc de les activitats de la setmana de mobilització Rebela't contra la pobresa, i finalitzarà el 29 d'febrer de 2012. Els actes de lliurament de premis a nivell autonòmic es celebraran durant el mes de març. I el 19 d'abril, a l'auditori del CaixaForum de Barcelona, es lliuraran els premis d'àmbit estatal.

Perquè et facis una idea de l'activitat, el millor és que miris o et descarreguis aquest pdf amb la galeria de fotos de les dues primeres edicions.

Per a la fase d'informació sobre la realitat africana, es proporcionen nombrosos materials educatius, que es poden descarregar al blog Professors Solidaris, i propostes d'activitats per a la classe. Al blog Clipmaestro es faciliten nombrosos recursos per a l'aprenentatge de l'expressió audiovisual.

Una part important de l'activitat és implicar-se en la difusió dels clipmetratges creats, perquè arribin a una audiència significativa i per fomentar la participació mitjançant comentaris, votacions i accions de ciberactivisme. El fet de compartir el vídeo amb altres persones amplifica l'efecte sensibilitzador i formatiu. Alhora, els comentaris poden ajudar als creadors del vídeo a aprofundir en les idees, valors i sentiments, que es volen transmetre.

Has vist mai un superordinador de prop?

Dins de la 16 Setmana de la Ciència, avui també es poden fer visites guiades al superordinador MareNostrum en grups de fins a 30 persones. Es tracta d'una activitat GRATUITA de portes obertes i visites guiades, orientada a la Divulgació científica i tecnològica, i dirigida a public de 3a edat, adult, alumnat d'ESO, batxillerat i cicles formatius, estudiants de primària, famílies, i al public en general i no només  al públic especialitzat en activitats de la Setmana de la Ciència.

http://www.barcelonactiva.cat

Horaris:  Del 07/07/11 al 31/12/11 Dilluns a dijous, de 9h a 19h Divendres, de 9h a 13h On: Torre Girona  C/ Jordi Girona, 31 Edifici Torre Girona Barcelona - Barcelonès Telèfon 934137716 Veure mapa

2011 Horizon Report: sis tecnologies emergents en l'ensenyament

 

Cada edició de l’Informe Horizon, sis tecnologies emergents són analitzades i alineades en el temps amb un efecte d’un a cinc anys vista. Cada informe presenta tendències i desafiaments que, previsiblement,  afectaran a l’ensenyament i l’aprenentatge en aquest marge de temps i que caldria aprofitar. 

Les sis tecnologies emergents analitzades aquest any 2011 son:

Horitzó d’un any o menys

• Llibres electrònics Els llibres electrònics continuen generant un fort interès entre els consumidors, demostrant noves capacitats que estan canviant la nostra percepció del que significa la lectura, amb interfícies visuals que inclouen elements multimèdia i col·laboratius. La varietat de contingut disponible ha augmentat fins al punt de constituir una alternativa viable i senzilla als llibres impresos. A més, la disponibilitat de tauletes digitals, com Apple iPad i Samsung Galaxy, juntament amb la proliferació de nous continguts digitals facilita la integració dels llibres electrònics en la informàtica mòbil diària.
• Mòbils: Els mòbils representen un recurs sense explotar per arribar als estudiants i per tancar la bretxa entre l'aprenentatge que ocorre a l'escola i l'aprenentatge que ocorre al món. Molta gent els usa com a primera opció per accedir als recursos en xarxa i el seu impacte es fa sentir en cada part del món i per més persones que mai. El potencial de la informàtica mòbil està ja demostrat en centenars de projectes d'institucions educatives superiors. Són incomptables les aplicacions disponibles per a l'acte-estudio, referències, exercicis i pràctiques, treball de camp i investigació en centenars de disciplines.

Horitzó de dos a tres anys

• Realitat augmentada: El terme Realitat Augmentada (*AR) fa referència a la superposició de dades i informació virtual al món real, afegint-la a la qual l'usuari percep de forma natural, creant una realitat que és millorada o augmentada. Un dels aspectes més prometedors de la Realitat Augmentada és que pot ser utilitzada per a formes visuals i altament interactives d'aprenentatge. Tres tecnologies, GPS, vídeo i reconeixement de patrons possibiliten un àmbit en el qual el sorgiment d'aplicacions sembla no tenir fi. Combinada amb la tecnologia mòbil, la RA es converteix en una eina portàtil per a l'aprenentatge basat en el descobriment, la millora de la informació disponible per als estudiants en visitar llocs històrics, fent treball de camp, interactuant amb els objectes del món real, que no hem de perdre de vista. 
• Aprenentatge basat en jocs (Serious Games): La investigació i l'interès per l'Aprenentatge basat en el joc ve desenvolupant-se amb força des de 2003, quan James *Gee va començar a descriure l'impacte del joc en el desenvolupament cognitiu. Des de llavors els jocs i les seves plataformes s'han diversificat i els desenvolupadors i investigadors estan treballant a cada àrea del joc basat en l'aprenentatge, des dels comercials a aquells desenvolupats expressament per a l'educació. I és que l'Aprenentatge basat en el joc en l'educació contribueix al foment de la col·laboració, la resolució de problemes i la comunicació. A més, el paper productiu del joc permet l'experimentació, l'exploració de les identitats i fins i tot el fracàs.

Horitzó de quatre o cinc anys

• Interaccions gestuals amb l’ordinador. Suposa que els dispositius es ‘deixin’ influir per les persones, que s’adaptin als nostres moviments no a l’inrevés.Els jocs i dispositius que incorporen la interacció gestual fàcil i intuïtiva ens resulten cada dia més familiars gràcies en part a la Nintendo Wii, l'iPhone d'Apple i l'iPad. Malgrat el potencial de la Informàtica basada en gestos, la seva aplicació en l'àmbit educatiu no està massa generalitzada. No obstant això, aquesta tecnologia no pot subestimarse, especialment per a una nova generació d'estudiants acostumats a tocar, pressionar, lliscar, saltar i moure's pels dispositius amb la finalitat d'obtenir informació.
• Analítiques per a l'aprenentatge. Les Analítiques d'aprenentatge, aprofitant els avanços en l'anàlisi, interpretació i modelització de dades, fan referència a la interpretació d'una àmplia gamma de dades generades i recopilats pels estudiants amb la finalitat d'avaluar el progrés acadèmic, predir els resultats en el futur i detectar potencials problemes. Encara en les seves primeres etapes, les Analítiques d'aprenentatge aprofiten la gran quantitat de dades produïdes pels estudiants en les seves activitats acadèmiques diàries, tant explícites (exàmens, tasques, etc.) com de tàcites, tals com a interaccions socials a la xarxa, activitats extraescolars, etc. L'objectiu de les Analítiques d'aprenentatge és permetre a docents i centres universitaris adaptar les oportunitats educatives al nivell de necessitat i capacitat de cada estudiant. També poden ser utilitzades per avaluar plans d'estudi, programes i institucions.

VI Premis Llanterna Digital de curtmetratges en català i en occità

El Dilluns, 21 de novembre, es va obrir la sisena convocatòria dels Premis Llanterna Digital que estarà oberta fins al 31 de març de 2012.

La Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida, integrada per representants de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, el Centre de Normalització Lingüística de Lleida, els serveis territorials d’Ensenyament, Salut i Justícia de la Generalitat de Catalunya, el Servei Lingüístic de Comissions Obreres, el Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida i l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, convoca la sisena edició dels Premis Llanterna Digital per al foment de l’ús del català i de l’occità, i per a la promoció de la creació audiovisual en aquestes llengües.

Categories i premis

Les obres han de ser originals, i s’han de presentar en format digital, en versió original en català o occità, o bé en versió subtitulada en una o altra llengua. Les categories són:

Centres d’educació primària i secundària. El centres opten al premi, a partir de la participació de l’alumne, alumna o grup d’alumnes que elabora el curtmetratge, representats per un professor o professora.

o         Premi per a obres d’un màxim de 3 minuts: per al centre, videocàmera digital o lot de productes audiovisuals de valor equivalent, i obsequi per als membres de l’equip autor.

Comunitat universitària

o       Premi per a obres d’un màxim de 3 minuts: 700 €

Categoria oberta

o         Premi per a obres d’un màxim de 3 minuts: 700 €

o         Premi per a obres d’un màxim de 60 segons: 700 €

Guardó Premis Llanterna Digital

Premi extraordinari per votació popular, a través del web, a la millor obra de qualsevol de les categories anteriors.

Presentació de les obres

El termini de presentació de les obres s’acaba el 31 de març de 2012. Cal lliurar el formulari d’inscripció, que es pot trobar a www.llanternadigital.cat, emplenat, i amb la signatura original dels autors.

Els treballs es poden fer arribar en suport CD o DVD a la Direcció General de Política Lingüística a Lleida (Rambla d’Aragó, 8. 25002 Lleida), o indicant una adreça des d’on es puguin descarregar a través de l’adreça de correu electrònic llanternadigital@llanternadigital.cat.

Les obres admeses a concurs es podran veure a través del web esmentat.

Jurat

El jurat està constituït per representants dels organismes i entitats que participen en l’organització, professionals de l’àmbit de la llengua i del sector audiovisual, sota la presidència honorífica del crític de cinema Àlex Gorina.

El jurat valorarà l’aportació de les obres al foment de l’ús del català o de l’occità, l’originalitat en el tractament dels continguts i la qualitat artística.

Els Premis Llanterna Digital compten amb el suport de les següents organitzacions públiques i privades: el Conselh Generau d’Aran, l’Obra Social  “la Caixa”, el Centre d’Observació de l’Univers, el Consorci del Turó de la Seu Vella, l’Espai Funatic, el Circuit Urgellenc i els Cinemes Guiu.

Obres guanyadores

Les obres guanyadores es donaran a conèixer en l’acte de lliurament dels Premis, que tindrà lloc la primera setmana de juny de 2012, a Lleida, al castell del Rei (Turó de la Seu Vella). La data i hora exactes es comunicaran oportunament.

Les obres guanyadores, les finalistes i les que seleccionades pel Jurat, que incloguin l’àudio o la subtitulació en occità, formaran part de la programació de la V Mòstra de Cinema Occitan “Llanterna Digital”, que es podrà veure en diferents localitats catalanes i occitanes, a partir del mes de juny de 2012.

Més informació a http://www.llanternadigital.cat

La tecnología y la educación: una dosis de realismo

[Comentario del artículo publicado en http://www.elpais.com/]

Nos dice Francesc Pedró en su artículo que hay dos puntos de vista respecto al uso de la tecnología en educación: por un lado, los defensores a ultranza, los llamados "evangelistas", que se centran en la actividad del alumno, y por otro lado los grandes detractores que consideran la tecnología en las aulas como una mera fuente de entretenimiento que desvía a profesores y alumnos del objetivo principal: aprender cosas serias.

Frente a estas dos posturas extremas, el autor propone una tercera vía, que define como "una nueva visión centrada en el realismo".

En su análisis, se citan las siguientes razones para justificar los esfuerzos e inversión para que la tecnología tenga una mayor presencia en las aulas:

• Los cambios en las demandas del mercado laboral. "La mayor parte de los alumnos que están hoy en las aulas de ESO tendrán trabajos en los que la tecnologia y el conocimiento tecnológico serán capitales"
• La denominada brecha digital, entendida como la diferencia que impide a muchas personas la igualdad de condiciones en el acceso y utilización de las nuevas tecnologías.
• La confusión de conceptos como el de nativos digitales, que desenfocan el objetivo de la educación en lo que respecta el uso de la información como fuente (que incluye el canal digital) para el conocimiento.

Los datos empíricos, resultados de varios estudios a nivel mundial, revelan que no estamos realmente en la sociedad de la información y el conocimiento. Revelan que los alumnos usan de forma masiva la tecnología para sus trabajos pero en demasiadas ocasiones acuden al plagio por su facilidad de acceso. Revelan que los docentes gustan de utilizar la tecnología para dar sus clases pero no han cambiado sus formas de enseñanza. 

Resumiendo, "Si realmente se desea que las buenas prácticas se generalicen, el sistema escolar en su conjunto debe ser permeable a la innovación sistémica; es decir, debe contar con herramientas que permitan examinar con realismo en qué tareas o para qué problemas docentes pueden existir soluciones tecnológicas apropiadas, que mejoren la eficiencia del trabajo escolar o, sencillamente, que lo hagan aún más interesante".

La virtud es el término medio, decía más o menos Aristóteles. Aquí estoy de acuerdo con el autor  y pienso que una visión realista, sin prejuicios evangelistas ni exhorcistas, (a la que yo denominaría una visión práctica y compartida, que incorpore los nuevos canales de comunicación manteniendo como objetivo fundamental  la educación) seguramente sea la mejor forma de enfocar este tema.

Me sorprende, eso sí, que no se haga referencia a los padres en todo el artículo. Me pregunto si será por la poca importancia que se concede a nuestro papel en la educación académica de nuestros hijos. El No Molesten. De ser esa la razón, en eso no coincidimos.

[Enviado por Emilio Moreno]

II Simposi d’Innovació Educativa INNED2

El II Simposi d’Innovació Educativa INNED2 està organitzat pel grup EMA (Entorns i Materials per a l’Aprenentatge) de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Aquest simposi ha estat pensat i creat com a pont de connexió entre la recerca educativa i les experiències innovadores.

Se celebrarà a Barcelona, a CosmoCaixa, el 25 i 26 de novembre de 2011.


Presentació Simposi INNED2 d' inned2 en Vimeo.

INNED2 se centrarà en la innovació metodològica emmarcada en quatre eixos:

• Implicació activa de l’alumnat
• Noves maneres d’organitzar l’espai i el temps
• Avaluació per aprendre
• Atenció a la diversitat

El simposi s’ha estructurat de forma molt participativa i dinàmica per a poder compartir i viure les diferents experiències innovadores, amb ponents convidats però també amb espais per a l’intercanvi. Es presentaran aportacions  i s’organitzaran espais per a la posada en comú, estimulant la creació de contactes i de xarxes per a la innovació educativa.

Podeu consultar el programa aquí

Podeu consultar els detalls d’inscripció i participació aquí

Llega la escuela impresionista

[Recull de premsa. Article publicat a  Clarión - El Blog de Mudejarico http://clarion.mudejarico.es/]

A raíz del nacimiento de la entelequia Escuela 2.0, se han escrito ríos y ríos de tinta sobre el tema. Se han producido debates, seminarios, jornadas, cursos e incluso se ha bautizado así a un congreso oficial organizado por el Ministerio de Educación del Gobierno de España.

Bienvenido sea todo ello si sirve para despertar a nuestro sistema educativo de la larga siesta en la que está sumido. Esta educación que tenemos es como la Bella Durmiente, a la que todo el mundo idealiza y ama pero a la que nadie es capaz de despertar. Tal vez no haya llegado el príncipe de turno que la rescate de su onírico mundo… o a lo mejor está a punto de llegar equipado con su iPad 2 de a bordo, wifi y mp3 de serie, Facebook asistido, Twitter a distancia, blog de xenon, redes sociales centralizadas, Wikipedia de aleación y mochila eléctrica con energía solar y Teras de disco duro.

Mientras va llegando, aprestémonos a desempolvar a los jubilados pedagogos de la Escuela Nueva y de la Escuela Moderna, apilados en los estantes de las facultades de Educación porque ahora resulta que sus postulados están resurgiendo en algunas aulas de nuestras escuelas.

Tal vez nos suene esta música del movimiento de la Escuela Nueva: “Criticaba el papel del profesor, la falta de interactividad, el formalismo, la importancia de la memorización (contraria a la construcción o la significatividad), la competencia entre el alumnado y, sobre todo, el autoritarismo del maestro. Proponía a un alumnado activo que pudiese trabajar dentro del aula sus propios intereses como persona y como niño”¹.

Y estamos hablando de hace más de cien años.

¿Qué ha cambiado en estos cien años? Algunas cosas sí, es cierto, pero “poca cosa” de la esencia propia de educar.

En este contexto de recuperación de los “maestros de maestros” surge la idea de un movimiento que se rebele contra este statu quo de apalancamiento en el que vive la educación, surge una especie de impresionismo educativo, ese que pretende plasmar la luz, esa luz entre las sombras de nuestra aletargada escuela y que son las experiencias de más de cien (112) profesores y profesoras, maestros y maestras de todas las áreas y niveles educativos y de todas las comunidades autónomas del Estado que se recogen, a través de noventa y cuatro experiencias, en esta publicación que tengo el gusto de presentar junto a los amigos de Educared que han ayudado a crear este cuadro que podríamos titular “Impresión: soleil levant” parafraseando, con permiso, el título al gran Claude Monet. Creemos que estaría orgulloso de saber que un nuevo movimiento está naciendo al amparo de un sol naciente: la Escuela Impresionista.

Esperamos que todas estas experiencias os den ideas y pistas pero sobre todo que animen a muchos maestros y maestras, profesoras y profesores a iniciar la búsqueda impresionista de pintar la luz.

Descargar el libro en formato pdf.
Descargar el libro en formato ePub.