Actituds en la comunicació interpersonal

ACTITUDS EN LA COMUNICACIÓ INTERPERSONAL PER PART DEL QUE PARLA
Positives, que afavoreixen la comunicació	Defectes, que dificulten la comunicació
Expressa la seva opinió d'una forma clara i coherent, després d'haver pensat el que realment vol transmetre.	No ha pensat el que vol dir. No organitza el seu pensament. Improvisa sobre la marxa i en desordre
Aprecia la capacitat de comprensió dels altres i s'adapta a ella, situant-se al nivell de comprensió del grup.	S'expressa sense tenir en compte si els altres li entenen o no.
Explica la seva opinió al grup i els motius pels quals pensa així sense estendre's excessivament, però sense sostreure informació important per a la comprensió del seu pensament i la seva opinió.	Creu que tots tenen el domini del tema que ell té, i no es para a analitzar els motius que li porten a donar aquesta opinió.
Expressa el seu pensament després d'un esforç per entendre quins són els punts més importants del que s'està dient i les raons per les quals es diu.	S'expressa passant per alt punts importants del que els altres han dit i sense seguir el raonament que s'està fent.
Recalca la idea principal del seu pensament i l'aclareix amb algun exemple, sense excedir-se	S'estén en detalls, aclariments, exemples, etc. sobre l'assumpte que es tracta, i la idea principal del que vol expressar queda diluïda enmig d'un al·luvió de detalls.
Expressa les seves opinions, sentiments i propostes buscant sincerament arribar a solucions de grup, no tractant d'imposar-se al grup.	Es mostra egocèntric. Es fixa només en les seves pròpies idees, propostes, sentiments, etc.
Defensa amb interès els seus punts de vista, sense tractar d'imposar-los al grup com els únics possibles. Utilitza expressions com «em sembla», «penso que ... ».	Presenta la seva opinió d'una manera agressiva al grup. Dogmatitza.
Si no té gens que dir, calla. Prefereix mantenir-se en un silenci atent o simplement exposar els motius pel que no veu clara la qüestió, abans que donar una opinió contundent no madurada, que després haurà de canviar.	Necessita intervenir, cridar l'atenció del grup, encara que no tingui res que dir o no vegi clar el tema.
Utilitza un vocabulari senzill, precís i comprensible per tots els membres del grup. Es mostra senzill i cordial	Utilitza el grup com una tribuna d'oradors, amb paraules *altisonantes i gestos inadequats. Parla perquè li escoltin.
S'esforça per separar d'una manera conscient en les seves intervencions les possibles solucions al problema de les seves reaccions emotives davant els membres del grup	Respon a l'altre, no perquè pensa diferent que ell, sinó perquè no sintonitza afectivament amb ell.
S'esforça per ser objectiu, reconeixent les aportacions positives del raonament dels altres i passant per alt els detalls intranscendents.	Parla per atacar a un altre, posant en relleu abans de res les fallades del seu raonament o els detalls erronis del seu pensament.
És conscient dels seus prejudicis i dels punts en què pot sentir-se ferida la sensibilitat dels altres. S'esforça per respectar als altres i no ferir els seus sentiments.	Té prejudicis respecte dels altres. En parlar fereix la sensibilitat i els prejudicis dels altres, conscient o inconscientment.