Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris software. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris software. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de desembre del 2011

Errors que cometen els centres educatius en adoptar les TIC (2)


Donant voltes per internet, twitejant (@educacontic), seguint amb la nostra tasca de conèixer i donar a conèixer informació relacionada amb les TIC, ens hem trobat amb un article molt interessant que parla dels errors més comuns dels centres educatius en la seva adopció de les TIC, que volem compartir amb vosaltres. Ho hem dividit en dues parts per la seva extensió.

[2a part de la traducció d'un post publicat per Meritxell Vinas al Blog de Totemguard - Recursos TIC para profesores]



Ignorar que l'ús de tecnologia a l'aula requereix d'un nou disseny i una nova distribució de l'espai .

Amb la introducció de la tecnologia a l'aula es fa normalment necessari un nou disseny de l'espai. Això no significa que el centre educatiu hagi de realitzar grans obres quan adopta les TIC. Òbviament es fa difícil per temes pressupostaris, però sí pot adaptar l'espai i la distribució disponible, donant prioritat a una bona visibilitat i fluïdesa en la comunicació entre alumnes.

Stephen Heppell, ha liderat durant els últims 20 anys projectes en aquest camp. Bàsicament proposa graderies, espais amplis i molta mobilitat per convidar a la creativitat. Hi ha moments que els estudiants necessiten comunicar-se i compartir alguna cosa important, per exemple una presentació. Si els alumnes se sentin conforme a la clàssica distribució per files, en comptes de fer-ho d'una forma més compacta, aquesta interacció no és possible.

Així mateix, proposa que els alumnes més joves puguin asseure's relaxats en una còmoda catifa en classe i pels més majors asseure'ls en graderies. Pots conèixer el seu treball detalladament a l'aula TIC del futur.

Adoptar programari lliure pensant que és una opció sense cost algun.

Sé que aquest punt és molt controvertit i desperta opinions molt apassionades per moltes persones al món de l'educació. La meva perspectiva professional dels últims anys és que les raons per les quals s'adopta el programari lliure estan plenes de bones intencions, especialment en termes de flexibilitat i costos econòmics. Però en la realitat, el gratuït té també un cost ocult, que en ocasions és superior al programari comercial.

A llarg termini, molts centres educatius deixen d'usar programari lliure per falta de suport tècnic, formació i dificultat d'ús.

La prova d'això és que els equips que es lliuren als centres educatius a Espanya tenen arrencada dual però l'opció d'arrencada amb Linux s'utilitza molt rarament.

Per si no fos poc, a més, a Espanya existeixen 17 distribucions educatives diferents de Linux dividides per CCAA (Linkat, LinEx, Lliurex, Max, Molinux, Asturix, Guadalinex, etc). Aquest fet dificulta encara més mantenir, gestionar i actualitzar totes les distribucions per part dels docents i tècnics.

Fa poc llegia a "El Mundo" unes declaracions de Cristina Teniente, Vicepresidenta de la Junta d'Extremadura, comunitat autònoma que sempre havia defensat el programari lliure. Concretament  Na Cristina deia: “Cal buscar les solucions òptimes per a cada necessitat, siguin o no de codi obert, i tenint sempre en compte el seu cost, un aspecte que es va menysprear anteriorment i que ha portat a l'Administració a assumir despeses que excedien el lògic i el necessari“.

Pensar que el programari lliure és gratuït, és erroni. Què ocorre quan una aplicació de programari lliure et deixa de funcionar?. Si el parc informàtic creix, tens garantia que funcionarà correctament?. Quan hi hagi un canvi de personal docent o tècnic qui formarà a aquestes persones?. Quan s'adopta programari lliure, sovint es perd més temps en gestió i manteniment i existeix una incertesa en la qualitat i en la escallbilitat del programari.

Consell:

Sempre és aconsellable que abans d'adoptar programari lliure o comercial, s'estudiï amb rigor les despeses que s'incorren en adoptar una opció pel que fa a una altra. És important assegurar que el barat, no acaba sortint car. En la majoria de casos, el programari comercial ofereix demos gratuïtes durant un període de temps, que et permeten avaluar la qualitat, la facilitat d'ús i provar el servei tècnic que pots esperar en el futur.

No instal·lar un programari de gestió i control d'aula

No hi ha dubte que els recursos TIC són fantàstics però en moltes ocasions existeix la queixa que les lliçons  s'aprofiten la meitat que abans i l'alumne es distreu amb més facilitat. Per treure tot el potencial a l'aula TIC també resulta imprescindible usar un programari de control i gestió d'aula. Potser desconeguis aquesta tecnologia però la seva importància resideix en l'augment de la seguretat i productivitat dels alumnes i els professors en el seu treball a l'aula.

El professor perd temps verificant que els alumnes han iniciat la sessió correctament, no paren de desplaçar-se, no tenen clar qui segueix la classe o qui es distreu i a més sovint els toca fer de policia, passejant-se per l'aula.

Per molts filtres que es posin en el centre, els alumnes sempre descobreixen (abans que el centre) com entrar en Facebook, com realitzar una cerca inadequada o com descarregar música en el PC des del seu USB.

En psicologia humana se sap que els humans tendeixen a comportar-se de forma diferent quan saben que algú els està veient.

El comportament dels alumnes, que tendeixen a distreure's i fer el prohibit, canvia completament quan saben que el professor pot veure el que fan durant la classe o un exercici. Igualment la possibilitat de bloquejar la pantalla a l'alumne o deixar-la en blanc, ajuda a una millor concentració quan el professor desitja captar l'atenció de l'alumne.

Igualment tot centre educatiu ha de garantir la seguretat a l'aula a pares i alumnes. Amb un programari de control i gestió d'aula, el professor té totes les eines per navegar per internet amb total seguretat i al mateix temps donar autonomia a l'alumne perquè pugui fer-ho per si solament sense riscos.

Consell:

Coneix més sobre Què és i com usar un programari de gestió i control d'aula?. Prova-la a l'aula i mira com canvien les teves classes.

També fins al 6 de desembre pots participar en aquest concurs per obtenir aquesta tecnologia gratis.

No educar als pares en la tecnologia que es va a usar a l'aula

Finalment, crec que és una idea interessant involucrar als pares en l'ús de la tecnologia que es realitza en el centre. La majoria de pares no veuen cap diferència entre usar Facebook i una plataforma Moodle, simplement per pur desconeixement. Per a ells, el seu fill està contínuament en Internet i xatejant amb els seus companys de classe. Quan una tecnologia no s'entén, normalment es rebutja i un pla d'estudis basat en les TIC pot crear conflictes familiars, si no se sap explicar i comunicar.

Consell:
Es convenient realitzar sessions de formació de les TIC dirigides als pares per comptar amb el seu suport en el projecte tecnològic del centre i així desapareguin les pors per falta d'informació.

dimecres, 30 de novembre del 2011

Errors que cometen els centres educatius en adoptar les TIC (1)


Donant voltes per internet, twitejant (@educacontic), seguint amb la nostra tasca de conèixer i donar a conèixer informació relacionada amb les TIC, ens hem trobat amb un article molt interessant que parla dels errors més comuns dels centres educatius en la seva adopció de les TIC, que volem compartir amb vosaltres. Ho hem dividit en dues parts per la seva extensió.

[1a part de la traducció d'un post publicat per Meritxell Vinas al Blog de Totemguard - Recursos TIC para profesores]


Baixa fiabilitat de la tecnologia que s'instal·la.

Un dels majors problemes que es troben els professors a l'aula és la fiabilitat de la tecnologia que utilitzen. Sovint es contracta un accés lent a Internet, s'instal·la una PDI que s'espatlla amb freqüència, s'usen bombetes que es cremen amb facilitat, s'instal·len aplicacions de programari que són incompatibles entre elles o es confia en programari obsolet. Les incidències tècniques poden arribar a ser tan freqüents com una vegada al dia, perdent un important nombre d'hores lectives al cap de l'any. El centre educatiu ha de posar els mitjans adequats per minimitzar avaries, corts i fallades i definir què nivell d'error és acceptable. .

Consells:

1) Comprar tecnologies de qualitat provada, no les més econòmiques. La baixa fiabilitat acaba sempre requerint una despesa addicional en manteniment i reparacions freqüents. Però la pitjor conseqüència és la desmoralització i el cessament per part dels professors en l'ús de la tecnologia de l'aula.

2) Definir clarament de qui és responsabilitat el comprovar i el mantenir la qualitat de les tecnologies de l'aula, especialment en centres on es comparteixen les aules entre diversos departaments. Regularment s'ha de realitzar un inventari dels equips i del programari instal·lat, s'han d'actualitzar les aplicacions de programari i les aplicacions que ningú fa servir és convenient que siguin desinstal·lades.

3) Documentar la freqüència i el tipus d'incidències tècniques que reporten els professors per poder analitzar amb informes, quines tecnologies i proveïdors donen millor resultat i així mateix poder donar prioritat a les incidències més crítiques.

Manca de formació per facilitar l'adopció de la tecnologia

Una problemàtica molt usual és la falta de coneixements informàtics dels professors per aprofitar els recursos tic: com usar la PDI, com crear un blog d'aula, com editar gràfics o com usar la plataforma Moodle. Aprendre a usar els recursos TIC i sobretot entendre com utilitzar-los dins d'una assignatura, porta el seu temps, especialment quan s'utilitza la tecnologia equivocada per un mal disseny. Incloure formació al programa TIC del centre, ajuda sens dubte als professors. Però en molts casos adoptar tecnologies intuïtives i que ofereixen instruccions clares d'ús, simplifica el procés d'aprenentatge i converteix més fàcilment als professors amb més "tecnofobia".

Consells:

1) Provar qualsevol tecnologia abans d'implementar-la de forma definitiva. Professors amb diferents nivells d'informàtica han de testejar la nova tecnologia per assegurar que estan còmodes amb el seu ús o identificar problemes potencials a l'hora d'ensenyar.

2) Oferir programes de formació creant esdeveniments (encara que siguin virtuals) que reuneixin als professors i puguin intercanviar experiències en l'ús de les tecnologies.

3) Introduir les noves tecnologies a poc a poc per donar temps a l'aprenentatge i que en la mesura del possible siguin les mateixes en totes les aules per simplificar el seu domini.

La convicció errònia que la tecnologia sempre ajuda a l'aprenentatge amb una adopció indiscriminada i poc raonada.

La tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa i sens dubte mai ha de marcar els objectius educatius d'un docent o un centre educatiu. De la mateixa manera que la televisió pot usar-se per veure programes escombraries, igualment pot usar-se per veure un documental educatiu del Discovery Channel. Pensem a priori quin objectiu ens va a permetre aconseguir un equip o un programa informàtic abans d'instal·lar-ho.

Adoptar una tecnologia com la pissarra digital per ser un aparell físicament vistós quan els pares visiten el centre o simplement estan de moda i tots els centres les compren, no són bones raons . I he sentit tots dos arguments en diverses ocasions. No dic que la pissarra digital (o qualsevol altra tecnologia) no sigui de gran utilitat ben utilitzada però dependrà de l'ús que li donem, de les edats dels nostres alumnes, de quina assignatura ensenyem i fins i tot de les dimensions de la nostra classe per a una bona visibilitat des de qualsevol punt.

Consells:

1) Abans d'adoptar qualsevol tecnologia, s'han de definir els nostres objectius educatius i demostrar com aquesta tecnologia ens permet aconseguir-los més fàcilment. La tecnologia ens serveix per aconseguir una fita.

2) Avaluar de forma continuada els resultats que s'obtenen amb l'ús d'una tecnologia. Aprenen els alumnes més ràpidament? Estan més motivats a participar?. De fet aquesta avaluació continuada, és possible ara a través de xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. Els professors generosament intercanvien experiències TIC d'aula i experimenten conjuntament quines tecnologies i materials funcionen millor per aprendre una tema.

En general, les noves tecnologies fan el material més interactiu i viu i per tant, ben utilitzades, estic convençuda que aprofiten les diferents intel·ligències i formes d'aprendre de l'alumne. Però una adopció indiscriminada i poc meditada normalment porta a resultats poc satisfactoris.

Limitar l'ús de la tecnologia al desenvolupament de les intel·ligències clàssiques

Les matemàtiques i la llengua són les intel·ligències més afavorides en el sistema educatiu i per tant l'ús de les TIC es limita sovint a aquest tipus d'assignatures.

Lògicament, en les ciències, les TIC permeten als alumnes desenvolupar teories, avaluar i manipular gran quantitat de dades o provar diverses hipòtesis usant programari especialitzat. Però, les TIC ofereixen un gran potencial per al desenvolupament de les altres intel·ligències d'Howard Gardner. La classe pot veure un video on es mostra un conflicte entre dues persones. Els alumnes poden debatre sobre maneres de resoldre tal tensió i desenvolupar la seva intel·ligència interpersonal. Per conèixer com desenvolupar totes les intel·ligències múltiples d'Howard Gardner amb recursos TIC, aquí tens un útil mapa conceptual que les relaciona.

dimarts, 8 de novembre del 2011

28 ideas para usar Twitter en la enseñanza

Entre las imágenes de gatos y la pornografía de personajes famosos, Internet  también intenta presumir de su potencial en educación. De hecho, un potencial considerable. Incluso twitter, tan de moda en la actualidad entre los jóvenes, con sus 140 caracteres, tiene posibles usos en este campo. Se citan a continuación 28 y seguramente hay muchos más, pero quizá pueda servir esta lista como punto de partida para analizar estas posibilidades en profundidad.



1. Información al instante. Se pueden llevar a cabo encuentros virtuales que involucren preguntas de los estudiantes y respuestas de profesionales. Luego pueden hacer comentarios en un blog.
2. Responder a preguntas. Los profesores pueden hacer preguntas públicas en Twitter y esperar que los alumnos respondan. Es como la versión en línea de levantar la mano en clase. Mientras, los estudiantes pueden revisar todas las respuestas a través de los hashtags dedicados especialmente a la clase.
3. Discusiones fuera de clase. Twitter es un buen lugar donde tanto alumnos como profesores -e incluso otros profesionales- pueden discutir sobre temas relacionados a la clase.
4. Anuncios. En lugar de enviar un email masivo, puedes escribir un tweet para hacer algún anuncio.
5. Notificaciones sobre tareas terminadas. Los alumnos pueden avisar a los profesores cuando han terminado de hacer sus trabajos.
6. TwitLit. El límite de 140 caracteres es definitivamente un reto para los estudiantes. Puede ser un estimulante creativo para alguien que busque escribir poesía, historias cortas o alguna otra pieza literaria.
7. Seguimiento de palabras o hashtags. Seguir palabras, temas o hashtags tendencia es una gran ventana para saber qué se está hablando sobre un tema específico.
8. Seguir conferencias. Desde Twitter, los alumnos pueden seguir conferencias donde destacados profesionales expongan sus ideas. Incluso podrían acceder a la transmisión de video en vivo de la misma.
9. Comunicarse con profesionales. Los estudiantes pueden no solo seguir a profesionales, sino que también pueden responderles e incluso entablar un discusión abierta donde podrían participar más personas.
10. Tomar apuntes. Twitter puede ser una buena libreta de apuntes si se usan hashtags dedicados para los temas y las clases.
11. Compartir una historia. Los estudiantes pueden compartir o incluso inventar una historia. El primer estudiante escribe una oración, y los demás continúan. Lo importante, otra vez, es usar un hashtag que permita ordenar las cosas.
12. Mapas. Puedes combinar Twitter con la geolocalización para saber dónde las personas están comentando un tema. Es especialmente bueno para estudiantes de sociología o marketing.
13. Información para padres. Los educadores pueden crear un feed de Twitter para informar a los padres sobre qué están haciendo y qué temas están comentando.
14. Enseñanza de geografía. Se puede pedir a usuarios de Twitter de distintos lugares que digan dónde se encuentran. Los estudiantes indicarán a cuanta distancia se encuentra o alguna otra información sobre el lugar.
15. Encuestas. Se puede hacer un sondeo donde se incluya tanto a los estudiantes como a otros usuarios que quieran participar. Con un poco de creatividad, esta actividad puede llegar a ser bastante divertida e informativa.
16. Palabra del día. Puede ser palabra, libro, película, persona o cualquier otra cosa del día. Los estudiantes buscan en Twitter qué se está diciendo sobre eso y pueden encontrar información valiosa.
17. Club de lectura. Los estudiantes pueden leer un libro y comentarlo en Twitter. Esto podría complementarse con participación de otros usuarios y ¿por qué no? incluso con el autor del libro. Eso sí, no olvides un hashtag.
18. Seguimiento de políticos. Es una buena manera de mostrar a los estudiantes las vidas y opiniones de los políticos. Luego pueden comentar estas opiniones en clase o en Twitter.
19. Noticias. Twitter también es una buena fuente de noticias. Los alumnos pueden hacer seguimiento de noticias para luego comentarlas en clase o en la red social.
20. Críticas. Tanto a jóvenes como a adultos les gusta leer críticas de libros, películas, etc. Intentar hacer esto con el límite de 140 caracteres es un gran reto tanto para estudiantes como para educadores.
21. Comunicación con otras clases. Puedes interactuar con profesores y alumnos de otras clases y escuelas. Podrían crear un hashtag comunal que permita establecer discusiones.
22. Búsqueda del tesoro. Con motivos educacionales o simplemente de diversión, los estudiantes pueden hacer una ‘búsqueda del tesoro’ en Twitter. Esta actividad puede ser usada con diferentes temas y, una vez más, depende de la creatividad del educador.
23. Juegos de rol. Los estudiantes pueden participar en juegos de rol con figuras históricas. Es una manera entretenida de conocer escritores, científicos, políticos y otros.
24. Iniciar un meme. Los memes existen desde antes de Internet, pero han recibido un gran impulso a través de la red. Pueden crear los suyos propios y quizás alguno se vuelva popular posteriormente.
25. Idiomas extranjeros. Puedes publicar una oración en un idioma extranjero para que los alumnos la traduzcan o respondan. Podría ser incluso una competencia para ver quién lo hace más rápido.
26. Resumen del día. Puedes usar Twitter para hacer un resumen de lo hecho en la clase del día. Servirá como recordatorio y como inicio de discusiones en la red social.
27. Marca personal. Una cuenta de Twitter con muchas referencias académicas es un buen inicio para crear la marca personal de un profesional recién graduado. Además, los estudiantes ya estarán familiarizados con el papel de las redes sociales al momento de aplicar a un trabajo.
28. Twibe. Puedes pedir a los alumnos que se unan a esta web para compartir información sobre un tema específico, o puedes crear un tema nuevo y ver si encuentran más gente que esté interesada en este.

[L'original, en anglès, es del bloc bestcollegesonline.com]

dijous, 20 d’octubre del 2011

Presentació d’eduCaixa a Barcelona

El Departament d’Ensenyament signa un conveni amb la Fundació “La Caixa”, per col·laborar i optimitzar l’aplicació del programa eduCaixa a Catalunya (www.educaixa.com).

L’objectiu d’aquesta actuació és facilitar l’accés a tot el catàleg de recursos i activitats educatives de l’obra social “la Caixa”, i posar-lo al servei de la comunitat educativa. L’acte de presentació d’eduCaixa a Barcelona es farà el proper dilluns 24 d’octubre, entre les 17.30 i les 19 hores, al CosmoCaixa (Isaac Newton, 26, Barcelona -entrada lliure-), per tal que tots els professionals interessats (directors de centre, professors, mestres i membres de l’administració educativa) puguin conèixer com accedir a les diferents propostes educatives que s’ofereixen, i observar el funcionament, mitjançant demostracions pràctiques, d’algunes d’elles. En les properes setmanes es programarà la presentació d’eduCaixa a Girona, Lleida i Tarragona.
Per confirmar assistència, escriure a: ds.ensenyament@gencat.cat

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Professors i alumnes consideren que l'ús de les TIC a l'aula millora l'aprenentatge

El 90% dels alumnes i el 97% dels professors enquestats consideren que l'ús de recursos tecnològics a l'aula millora l'aprenentatge, segons els resultats de la investigació AULATICE, en la qual han participat SMART Technologies, EPSON i Edicions SM.
Els professors destaquen que l'ús d'aquests recursos facilita la renovació metodològica i augmenten l'atenció i la motivació dels estudiants. A més, més del 75% considera que l'ús de la tecnologia a l'aula fa més senzilla la individualització, el tractament de la diversitat i la interacció alumne-professor. També assenyalen que facilita l'avaluació contínua, ja que mostrar i comentar els treballs en classe resulta més gratificant per als alumnes que lliurar-los-hi al professor perquè els corregeixi.
La investigació també conclou que un 77% dels alumnes ha millorat les qualificacions acadèmiques, encara que alerta sobre la paradoxa que les metodologies d'avaluació no recullen tota la millora en el desenvolupament de competències bàsiques que reflecteix l'estudi, doncs com els exàmens són bàsicament memorístics i no consideren aquestes competències no tenen impacte significatiu en les qualificacions.
En aquesta investigació han participat 10 centres docents, tant públics com a privats, situats en diverses zones de l'estat espanyol i representatius dels nivells educatius de Primària, ESO i Batxillerat. Durant dos anys (2009-2011) s'han explorat en ells noves formes d'ensenyar i aprendre en aules equipades amb noves tecnologies.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Good bye, Steve Jobs

“Recordar que uno va a morir es la mejor manera que conozco para evitar la trampa de pensar que hay algo por perder. Ya se está indefenso. No hay razón alguna para no seguir los consejos del corazón”


“Si vives cada día de tu vida como si fuera el último, algún día realmente tendrás razón.”

“Ser el más rico del cementerio no es lo que más me importa… Acostarme por la noche y pensar que he hecho algo genial. Eso es lo que más me importa.”

“La innovación es lo que distingue a un líder de los demás.”

“Si hoy fuese el último día de mi vida, ¿querría hacer lo que voy a hacer hoy? Y si la respuesta era No durante demasiados días seguidos, sabía que necesitaba cambiar algo.”

dimecres, 7 de setembre del 2011

Mochila digital en la nube para el nuevo curso

En Jordi Martí ha publicat avui un interessant artticle sobre el cloud computing i la educació, al seu Site en Internet, XARXATIC.

Us recomanem  la seva lectura i us copiem aquí uns petits fragments. Es pot llegir l'article complert a la següent direcció:

"... que cualquier tipo de software se hiciera innecesario en nuestros equipos informáticos (con el consiguiente ahorro en licencias y problemas que nos evitaríamos al trabajar sólo en modalidad online).
¿Qué lo anterior es ficción? No hay nada más cercano a la realidad, ya que hoy en día existen suficientes servicios gratuitos en la red que nos permiten disponer de las mismas potencialidades (que necesitamos y necesitan nuestros alumnos) que programas instalados físicamente en nuestros equipos informáticos.
Empecemos pues a diseñar esa mochila digital, sustituyendo esos programas de pago/libres instalados por algunos servicios y herramientas que nos ofrece la red.
[...]
Y, todo ello sin olvidar que lo anterior son tan sólo servicios/herramientas opcionales que lo que pretenden es facilitaros la vida. Si la complicación de gestionar todos esos servicios es excesiva y os pasáis más tiempo haciéndolo que la utilidad que os presenta su uso en el aula, mi recomendación es que vayáis introduciéndolos poco a poco.
Eso sí, antes de finalizar, no me gustaría dejar de lado la potencialidad que presentan determinadas redes sociales (algunas consideradas por los puristas servicios de microblogging) para ser usadas con vuestros alumnos (Edmodo o Twiducate) o para formar parte de vuestra red de aprendizaje, como son Twitter, Google + e incluso Facebook."


divendres, 6 de maig del 2011

Copies de seguretat en Google Docs

Google Docs es una eina gratuita molt interesant per gestionar i emmagatzemar els nostres fitxers al núbol. Ara bé, per si de cas ...

Com fer copies de seguretat dels fitxers en Google Docs?

  1. Aneu a Google Docs (cal identificar-se si no s'ha fet encara) https://docs.google.com
  2. En el menú de navegació de la esquerra, seleccioneu Tots els elements (*).
  3. En la llista dels documents, poseu el cursor del ratolí per sobre del nom del primer document. Al costat dret apareixerà un enllaç amb el títol  Accions.  Cliqueu aquest enllaç.
  4. Selecioneu Baixa… Això obrirà un cuadre de diàleg.
  5. Cliqueu la pestanya Tots els elements del cuadre de diàleg.
  6. Ara, Google ens deixarà triar el format de conversió de cadascú dels tipus de documents abans de començar la descàrrega. Quan acabeu de triar, cliqueu el botó Baixa. Això farà que el vostre navegador inicii la descàrrega d'un fitxer comprimit (tipus zip) que conté cadascú dels vostres documents en el format que heu triat. La descàrrega pot trigar una mica, ja  que Google ha de fer primer la compresió i/o conversio dels fitxers.
  7. Poseu aquest fitxer zip a un lloc segur.

Recomanacions

Si teniu un sistema d'avisos automàtics, programeu un avis periòdic (mensual aniria bé) que vos faci recordar: "Haig de fer la copia de seguretat dels documents de Google Docs!".

(*) Si no voleu fer copia de tots els fitxers, també es pot fer de coleccions senceres i/o de fitxers individuals, seleccionant-los i fent servir el mateix procediment.


diumenge, 23 de gener del 2011

Smart Notebook versio 9.7

Per obrir els arxius d'Apunts de classe, els alumnes han d'instal·lar al seu ordinador la versió gratuïta d'Smart 9.7. Sembla ser que l'enllaç que hi ha a l'aula virtual no funciona perque hi ha una nova versió d'aquest programari que ja no es gratuita. Hem trobat aquesta altra que sí funciona: versió gratuïta d'Smart 9.7

Us deixem un video d'experiències d'alumnes del eduCAT1x1