Donant voltes per internet, twitejant (@educacontic), seguint amb la nostra tasca de conèixer i donar a conèixer informació relacionada amb les TIC, ens hem trobat amb un article molt interessant que parla dels errors més comuns dels centres educatius en la seva adopció de les TIC, que volem compartir amb vosaltres. Ho hem dividit en dues parts per la seva extensió.
[1a part de la traducció d'un post publicat per Meritxell Vinas al Blog de Totemguard - Recursos TIC para profesores]
Baixa fiabilitat de la tecnologia que s'instal·la.
Un dels majors problemes que es troben els professors a l'aula és la fiabilitat de la tecnologia que utilitzen. Sovint es contracta un accés lent a Internet, s'instal·la una PDI que s'espatlla amb freqüència, s'usen bombetes que es cremen amb facilitat, s'instal·len aplicacions de programari que són incompatibles entre elles o es confia en programari obsolet. Les incidències tècniques poden arribar a ser tan freqüents com una vegada al dia, perdent un important nombre d'hores lectives al cap de l'any. El centre educatiu ha de posar els mitjans adequats per minimitzar avaries, corts i fallades i definir què nivell d'error és acceptable. .
Consells:
1) Comprar tecnologies de qualitat provada, no les més econòmiques. La baixa fiabilitat acaba sempre requerint una despesa addicional en manteniment i reparacions freqüents. Però la pitjor conseqüència és la desmoralització i el cessament per part dels professors en l'ús de la tecnologia de l'aula.
2) Definir clarament de qui és responsabilitat el comprovar i el mantenir la qualitat de les tecnologies de l'aula, especialment en centres on es comparteixen les aules entre diversos departaments. Regularment s'ha de realitzar un inventari dels equips i del programari instal·lat, s'han d'actualitzar les aplicacions de programari i les aplicacions que ningú fa servir és convenient que siguin desinstal·lades.
3) Documentar la freqüència i el tipus d'incidències tècniques que reporten els professors per poder analitzar amb informes, quines tecnologies i proveïdors donen millor resultat i així mateix poder donar prioritat a les incidències més crítiques.
Manca de formació per facilitar l'adopció de la tecnologia
Una problemàtica molt usual és la falta de coneixements informàtics dels professors per aprofitar els recursos tic: com usar la PDI, com crear un blog d'aula, com editar gràfics o com usar la plataforma Moodle. Aprendre a usar els recursos TIC i sobretot entendre com utilitzar-los dins d'una assignatura, porta el seu temps, especialment quan s'utilitza la tecnologia equivocada per un mal disseny. Incloure formació al programa TIC del centre, ajuda sens dubte als professors. Però en molts casos adoptar tecnologies intuïtives i que ofereixen instruccions clares d'ús, simplifica el procés d'aprenentatge i converteix més fàcilment als professors amb més "tecnofobia".
Consells:
1) Provar qualsevol tecnologia abans d'implementar-la de forma definitiva. Professors amb diferents nivells d'informàtica han de testejar la nova tecnologia per assegurar que estan còmodes amb el seu ús o identificar problemes potencials a l'hora d'ensenyar.
2) Oferir programes de formació creant esdeveniments (encara que siguin virtuals) que reuneixin als professors i puguin intercanviar experiències en l'ús de les tecnologies.
3) Introduir les noves tecnologies a poc a poc per donar temps a l'aprenentatge i que en la mesura del possible siguin les mateixes en totes les aules per simplificar el seu domini.
Una problemàtica molt usual és la falta de coneixements informàtics dels professors per aprofitar els recursos tic: com usar la PDI, com crear un blog d'aula, com editar gràfics o com usar la plataforma Moodle. Aprendre a usar els recursos TIC i sobretot entendre com utilitzar-los dins d'una assignatura, porta el seu temps, especialment quan s'utilitza la tecnologia equivocada per un mal disseny. Incloure formació al programa TIC del centre, ajuda sens dubte als professors. Però en molts casos adoptar tecnologies intuïtives i que ofereixen instruccions clares d'ús, simplifica el procés d'aprenentatge i converteix més fàcilment als professors amb més "tecnofobia".
Consells:
1) Provar qualsevol tecnologia abans d'implementar-la de forma definitiva. Professors amb diferents nivells d'informàtica han de testejar la nova tecnologia per assegurar que estan còmodes amb el seu ús o identificar problemes potencials a l'hora d'ensenyar.
2) Oferir programes de formació creant esdeveniments (encara que siguin virtuals) que reuneixin als professors i puguin intercanviar experiències en l'ús de les tecnologies.
3) Introduir les noves tecnologies a poc a poc per donar temps a l'aprenentatge i que en la mesura del possible siguin les mateixes en totes les aules per simplificar el seu domini.
La convicció errònia que la tecnologia sempre ajuda a l'aprenentatge amb una adopció indiscriminada i poc raonada.
La tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa i sens dubte mai ha de marcar els objectius educatius d'un docent o un centre educatiu. De la mateixa manera que la televisió pot usar-se per veure programes escombraries, igualment pot usar-se per veure un documental educatiu del Discovery Channel. Pensem a priori quin objectiu ens va a permetre aconseguir un equip o un programa informàtic abans d'instal·lar-ho.
Adoptar una tecnologia com la pissarra digital per ser un aparell físicament vistós quan els pares visiten el centre o simplement estan de moda i tots els centres les compren, no són bones raons . I he sentit tots dos arguments en diverses ocasions. No dic que la pissarra digital (o qualsevol altra tecnologia) no sigui de gran utilitat ben utilitzada però dependrà de l'ús que li donem, de les edats dels nostres alumnes, de quina assignatura ensenyem i fins i tot de les dimensions de la nostra classe per a una bona visibilitat des de qualsevol punt.
Consells:
1) Abans d'adoptar qualsevol tecnologia, s'han de definir els nostres objectius educatius i demostrar com aquesta tecnologia ens permet aconseguir-los més fàcilment. La tecnologia ens serveix per aconseguir una fita.
2) Avaluar de forma continuada els resultats que s'obtenen amb l'ús d'una tecnologia. Aprenen els alumnes més ràpidament? Estan més motivats a participar?. De fet aquesta avaluació continuada, és possible ara a través de xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. Els professors generosament intercanvien experiències TIC d'aula i experimenten conjuntament quines tecnologies i materials funcionen millor per aprendre una tema.
En general, les noves tecnologies fan el material més interactiu i viu i per tant, ben utilitzades, estic convençuda que aprofiten les diferents intel·ligències i formes d'aprendre de l'alumne. Però una adopció indiscriminada i poc meditada normalment porta a resultats poc satisfactoris.
Limitar l'ús de la tecnologia al desenvolupament de les intel·ligències clàssiques
Les matemàtiques i la llengua són les intel·ligències més afavorides en el sistema educatiu i per tant l'ús de les TIC es limita sovint a aquest tipus d'assignatures.
Lògicament, en les ciències, les TIC permeten als alumnes desenvolupar teories, avaluar i manipular gran quantitat de dades o provar diverses hipòtesis usant programari especialitzat. Però, les TIC ofereixen un gran potencial per al desenvolupament de les altres intel·ligències d'Howard Gardner. La classe pot veure un video on es mostra un conflicte entre dues persones. Els alumnes poden debatre sobre maneres de resoldre tal tensió i desenvolupar la seva intel·ligència interpersonal. Per conèixer com desenvolupar totes les intel·ligències múltiples d'Howard Gardner amb recursos TIC, aquí tens un útil mapa conceptual que les relaciona.
La tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa i sens dubte mai ha de marcar els objectius educatius d'un docent o un centre educatiu. De la mateixa manera que la televisió pot usar-se per veure programes escombraries, igualment pot usar-se per veure un documental educatiu del Discovery Channel. Pensem a priori quin objectiu ens va a permetre aconseguir un equip o un programa informàtic abans d'instal·lar-ho.
Adoptar una tecnologia com la pissarra digital per ser un aparell físicament vistós quan els pares visiten el centre o simplement estan de moda i tots els centres les compren, no són bones raons . I he sentit tots dos arguments en diverses ocasions. No dic que la pissarra digital (o qualsevol altra tecnologia) no sigui de gran utilitat ben utilitzada però dependrà de l'ús que li donem, de les edats dels nostres alumnes, de quina assignatura ensenyem i fins i tot de les dimensions de la nostra classe per a una bona visibilitat des de qualsevol punt.
Consells:
1) Abans d'adoptar qualsevol tecnologia, s'han de definir els nostres objectius educatius i demostrar com aquesta tecnologia ens permet aconseguir-los més fàcilment. La tecnologia ens serveix per aconseguir una fita.
2) Avaluar de forma continuada els resultats que s'obtenen amb l'ús d'una tecnologia. Aprenen els alumnes més ràpidament? Estan més motivats a participar?. De fet aquesta avaluació continuada, és possible ara a través de xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. Els professors generosament intercanvien experiències TIC d'aula i experimenten conjuntament quines tecnologies i materials funcionen millor per aprendre una tema.
En general, les noves tecnologies fan el material més interactiu i viu i per tant, ben utilitzades, estic convençuda que aprofiten les diferents intel·ligències i formes d'aprendre de l'alumne. Però una adopció indiscriminada i poc meditada normalment porta a resultats poc satisfactoris.
Limitar l'ús de la tecnologia al desenvolupament de les intel·ligències clàssiques
Les matemàtiques i la llengua són les intel·ligències més afavorides en el sistema educatiu i per tant l'ús de les TIC es limita sovint a aquest tipus d'assignatures.
Lògicament, en les ciències, les TIC permeten als alumnes desenvolupar teories, avaluar i manipular gran quantitat de dades o provar diverses hipòtesis usant programari especialitzat. Però, les TIC ofereixen un gran potencial per al desenvolupament de les altres intel·ligències d'Howard Gardner. La classe pot veure un video on es mostra un conflicte entre dues persones. Els alumnes poden debatre sobre maneres de resoldre tal tensió i desenvolupar la seva intel·ligència interpersonal. Per conèixer com desenvolupar totes les intel·ligències múltiples d'Howard Gardner amb recursos TIC, aquí tens un útil mapa conceptual que les relaciona.
