" CONNECTA AMB ELS TEUS FILLS I FILLES : PARLEM i ACTUA!" a càrrec d'Otger Amatller

Taller a càrrec d'Otger Amatller, psicòleg especialitzat en prevenció i atenció consums problemàtics de drogues, sobre   " CONNECTA AMB ELS TEUS FILLS I FILLES : PARLEM i ACTUA!" .
El taller tindrà una durada de dos dies amb l'objectiu de desfer-se de creences errònies entorn del consum de drogues i prevenir conductes de risc.

L'assistència al taller és gratuïta, però cal inscripció prèvia . FORMULARI

El taller es realitzarà a la sala d'actes de l'Institut Eugeni d'Ors.
Primera sessió : el dimecres 4 d'abril de 2018 a les 19:30 hores.
Segona sessió : el dimecres 11 d'abril de 2018 a les 19:30 hores.

*S'ha d'omplir un formulari per persona assistent.
** És un taller obert al públic en general, però en cas de molta afluència d'inscripcions és prioritzarà l'assistència dels pares i mares socis de l'AMPA de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

Massa Pantalla? A càrrec de Marc Masip, el 8 de març

Conferència de Marc Masip, psicòleg i director de l'Institut Psicològic Desconect@, , sobre " MASSA PANTALLA?, Aprèn tot el que has de saber sobre les noves tecnologies i com les fan servir els nostres fills." que es realitzarà a la sala d'actes de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca, el pròxim 8 de MARÇ a les 20:00 hores. Conferència gratuïta i sense inscripció prèvia.

¿Cuál es el plus de un profesor 2.0?

P. ¿Cuál es el plus de un profesor 2.0?

R. No hay ningún plus en el profesor 2.0, el plus y las oportunidades las tiene el alumno de este tipo de profesor. Verá una utilidad mayor a lo que aprende, estará más motivado, no tendrá la sensación de anacronía en los instrumentos que emplea en el aula, fomenta el compañerismo, la cooperación, la relación entre iguales, será un aprendizaje menos memorístico... Para el profesor... sabe que sus clases son más funcionales, didácticas y motivadoras y todo eso pero también sabe que el trabajo es triple que el que llega a clase, coge el libro y toma la lección.

[Extracte d'una entrevista a Xemma Padin piblicada al Blog "The Social Topics" ]

Assemblea General Ordinària

 Senyors i senyores,

Em plau convocar-vos a la propera assemblea general ordinària de l’AMPA de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès, que tindrà lloc el proper dia 14 de desembre a les 20 h, a la sala d’actes de l’Institut, amb l’ordre del dia següent:

1. Presentació de la memòria anual 2010-2011
2. Acollida de vocals 2011-2012
3. Renovació de càrrecs de la junta 2011-2012
4. Pla d’activitats 2011-2012
5. Debat: Jornada Continuada
6. Torn obert de paraules

La Presidenta

Odina Santacreu

Vilafranca del Penedès, 15 de novembre de 2.011

Enllaços rel·lacionats:

- Document presentació Memòria Anual
- Document Memòria Anual
- Document Estat de Comptes a 12-12-2011

Abandonar una cómoda mediocridad en la educación

[Comentario del artículo publicado en http://www.abc.es/]

Señala José Antonio Marina en su artículo que todos los indicadores internacionales evidencian la mediocridad en la que está instalada la educación española desde hace mucho tiempo. Mediocre y estancada, añade. Y cita una serie de frases pesimistas que vamos repitiendo como papagayos: <<No se puede educar porque quién educa es la televisión>>, o <<Estudiar no vale para nada porque el 42% de los jóvenes está en paro>> , o  <<Alguien tiene la culpa, pero yo no>>.

A continuación, el autor reseña una serie de reflexiones, de  retos urgentes en educación que nos han parecido muy interesantes para compartir:

(1) Adoptar un discurso optimista en educación. La educación no va directamente relacionada con los niveles de inversión, sino con la calildad de la gestión. Mejorar la calidad de la gestión es lo prioritario.
>>Estoy completamente de acuerdo en la conclusión de este razonamiento, aunque no en la premisa: porque pienso que realmente sí que hay una relación directa entre nivel de inversión y calidad de la educación. Ahora bien, en situaciones como la actual en las que la capacidad de inversión está limitada es preciso concentrarse en mejorar la gestión de los recursos que se utilizan. Es de catón. 
(2) Concienciar a la sociedad de su protagonismo educativo.<<para educar a un niño, hace falta la tribu entera>> <<para educar BIEN a un niño, hace falta una BUENA tribu>>

>> Por supuesto. Dejando a parte el tema del BIEN y el MAL, que quizá no sea la mejor forma de hablar de objetivos educativos, lo que está claro es que es precisa la máxima implicación  de todas las partes en el proceso educativo. No se trata solo de participar, que es obligatorio en la mayoría de casos,  se trata de involucrarse recordando aquello de que en los huevos  fritos con panceta la gallina participa pero el cerdo está involucrado.

(3) Resolver el fracaso escolar. Estamos en tasas superiores al 30% cuando la UE advierte que estar por encima del 10% es injusto e insoportable.
>> Desde mi punto de vista el fracaso escolar es una consecuencia lógica y por tanto cabe esperar una mejora si se resuelven los problemas que lo originan. Hay que concentrarse en analizar las causas y poner el máximo esfuerzo en realizar actuaciones que corrijan los defectos que se vayan encontrando.

(4) Sacar a la escuela fuera de la pugna política e ideológica. Hay un nivel técnico, un nivel de gestión, y un nivel político. Mezclarlos es un disparate. Con la educación sucede lo mismo que con la sanidad. El modo de gestionarla depende de decisiones políticas, pero el modo de tratar el cáncer, no.

>> Absolutamente de acuerdo.

(5) Elevar la calidad de la educación. Para ello, hay medidas eficaces y baratas. Formar equipos directivos profesionales, porque los centros necesitan un buen liderazgo. Formar a los profesores y que los profesores nos formemos, porque somos una profesión de élite y eso nos exige mucho. Buscar el apoyo social para elevar el prestigio del profesor, perseguir la excelencia, conseguir un socialismo de las oportunidades y una aristocracia del mérito. Dar mayor autonomía a los Centros y una mayor flexibilidad a los currículos. Fomentar la colaboración entre escuela y familia, porque la familia no puede educar sin la escuela, y la escuela sin la familia. Ayudar, en cooperación con los servicios sociales, a las familias en riesgo de exclusión educativa. Insistir desde la enseñanza primaria en los deberes de los alumnos y no solo en sus derechos.
>> Absolutamente de acuerdo.

(6) Ampliar las plazas y la calidad de la educación infantil, dadas las actuales condiciones laborales.
>> Absolutamente de acuerdo.

(7) Relacionar la escuela con el empleo. En 2020, el 85% de los puestos de trabajo van a exigir una alta cualificación profesional.
>> Absolutamente de acuerdo.

(8) Generalizar la enseñanza bilingüe.
>> En este mundo globalizado, la capacidad de comunicación es imprescindible y su dominio puede seguir siendo un hecho diferenciador, aunque cada vez menos. Enfocarse en la mejora de esta capacidad para los futuros ciudadanos es una necesidad y un acierto.

[Enviado por Emilio Moreno] 

Errors que cometen els centres educatius en adoptar les TIC (2)

Donant voltes per internet, twitejant (@educacontic), seguint amb la nostra tasca de conèixer i donar a conèixer informació relacionada amb les TIC, ens hem trobat amb un article molt interessant que parla dels errors més comuns dels centres educatius en la seva adopció de les TIC, que volem compartir amb vosaltres. Ho hem dividit en dues parts per la seva extensió.

[2a part de la traducció d'un post publicat per Meritxell Vinas al Blog de Totemguard - Recursos TIC para profesores]

Ignorar que l'ús de tecnologia a l'aula requereix d'un nou disseny i una nova distribució de l'espai .

Amb la introducció de la tecnologia a l'aula es fa normalment necessari un nou disseny de l'espai. Això no significa que el centre educatiu hagi de realitzar grans obres quan adopta les TIC. Òbviament es fa difícil per temes pressupostaris, però sí pot adaptar l'espai i la distribució disponible, donant prioritat a una bona visibilitat i fluïdesa en la comunicació entre alumnes.

Stephen Heppell, ha liderat durant els últims 20 anys projectes en aquest camp. Bàsicament proposa graderies, espais amplis i molta mobilitat per convidar a la creativitat. Hi ha moments que els estudiants necessiten comunicar-se i compartir alguna cosa important, per exemple una presentació. Si els alumnes se sentin conforme a la clàssica distribució per files, en comptes de fer-ho d'una forma més compacta, aquesta interacció no és possible.

Així mateix, proposa que els alumnes més joves puguin asseure's relaxats en una còmoda catifa en classe i pels més majors asseure'ls en graderies. Pots conèixer el seu treball detalladament a l'aula TIC del futur.

Adoptar programari lliure pensant que és una opció sense cost algun.

Sé que aquest punt és molt controvertit i desperta opinions molt apassionades per moltes persones al món de l'educació. La meva perspectiva professional dels últims anys és que les raons per les quals s'adopta el programari lliure estan plenes de bones intencions, especialment en termes de flexibilitat i costos econòmics. Però en la realitat, el gratuït té també un cost ocult, que en ocasions és superior al programari comercial.

A llarg termini, molts centres educatius deixen d'usar programari lliure per falta de suport tècnic, formació i dificultat d'ús.

La prova d'això és que els equips que es lliuren als centres educatius a Espanya tenen arrencada dual però l'opció d'arrencada amb Linux s'utilitza molt rarament.

Per si no fos poc, a més, a Espanya existeixen 17 distribucions educatives diferents de Linux dividides per CCAA (Linkat, LinEx, Lliurex, Max, Molinux, Asturix, Guadalinex, etc). Aquest fet dificulta encara més mantenir, gestionar i actualitzar totes les distribucions per part dels docents i tècnics.

Fa poc llegia a "El Mundo" unes declaracions de Cristina Teniente, Vicepresidenta de la Junta d'Extremadura, comunitat autònoma que sempre havia defensat el programari lliure. Concretament  Na Cristina deia: “Cal buscar les solucions òptimes per a cada necessitat, siguin o no de codi obert, i tenint sempre en compte el seu cost, un aspecte que es va menysprear anteriorment i que ha portat a l'Administració a assumir despeses que excedien el lògic i el necessari“.

Pensar que el programari lliure és gratuït, és erroni. Què ocorre quan una aplicació de programari lliure et deixa de funcionar?. Si el parc informàtic creix, tens garantia que funcionarà correctament?. Quan hi hagi un canvi de personal docent o tècnic qui formarà a aquestes persones?. Quan s'adopta programari lliure, sovint es perd més temps en gestió i manteniment i existeix una incertesa en la qualitat i en la escallbilitat del programari.

Consell:

Sempre és aconsellable que abans d'adoptar programari lliure o comercial, s'estudiï amb rigor les despeses que s'incorren en adoptar una opció pel que fa a una altra. És important assegurar que el barat, no acaba sortint car. En la majoria de casos, el programari comercial ofereix demos gratuïtes durant un període de temps, que et permeten avaluar la qualitat, la facilitat d'ús i provar el servei tècnic que pots esperar en el futur.

No instal·lar un programari de gestió i control d'aula

No hi ha dubte que els recursos TIC són fantàstics però en moltes ocasions existeix la queixa que les lliçons  s'aprofiten la meitat que abans i l'alumne es distreu amb més facilitat. Per treure tot el potencial a l'aula TIC també resulta imprescindible usar un programari de control i gestió d'aula. Potser desconeguis aquesta tecnologia però la seva importància resideix en l'augment de la seguretat i productivitat dels alumnes i els professors en el seu treball a l'aula.

El professor perd temps verificant que els alumnes han iniciat la sessió correctament, no paren de desplaçar-se, no tenen clar qui segueix la classe o qui es distreu i a més sovint els toca fer de policia, passejant-se per l'aula.

Per molts filtres que es posin en el centre, els alumnes sempre descobreixen (abans que el centre) com entrar en Facebook, com realitzar una cerca inadequada o com descarregar música en el PC des del seu USB.

En psicologia humana se sap que els humans tendeixen a comportar-se de forma diferent quan saben que algú els està veient.

El comportament dels alumnes, que tendeixen a distreure's i fer el prohibit, canvia completament quan saben que el professor pot veure el que fan durant la classe o un exercici. Igualment la possibilitat de bloquejar la pantalla a l'alumne o deixar-la en blanc, ajuda a una millor concentració quan el professor desitja captar l'atenció de l'alumne.

Igualment tot centre educatiu ha de garantir la seguretat a l'aula a pares i alumnes. Amb un programari de control i gestió d'aula, el professor té totes les eines per navegar per internet amb total seguretat i al mateix temps donar autonomia a l'alumne perquè pugui fer-ho per si solament sense riscos.

Consell:

Coneix més sobre Què és i com usar un programari de gestió i control d'aula?. Prova-la a l'aula i mira com canvien les teves classes.

També fins al 6 de desembre pots participar en aquest concurs per obtenir aquesta tecnologia gratis.

No educar als pares en la tecnologia que es va a usar a l'aula

Finalment, crec que és una idea interessant involucrar als pares en l'ús de la tecnologia que es realitza en el centre. La majoria de pares no veuen cap diferència entre usar Facebook i una plataforma Moodle, simplement per pur desconeixement. Per a ells, el seu fill està contínuament en Internet i xatejant amb els seus companys de classe. Quan una tecnologia no s'entén, normalment es rebutja i un pla d'estudis basat en les TIC pot crear conflictes familiars, si no se sap explicar i comunicar.

Consell:
Es convenient realitzar sessions de formació de les TIC dirigides als pares per comptar amb el seu suport en el projecte tecnològic del centre i així desapareguin les pors per falta d'informació.

Errors que cometen els centres educatius en adoptar les TIC (1)

Donant voltes per internet, twitejant (@educacontic), seguint amb la nostra tasca de conèixer i donar a conèixer informació relacionada amb les TIC, ens hem trobat amb un article molt interessant que parla dels errors més comuns dels centres educatius en la seva adopció de les TIC, que volem compartir amb vosaltres. Ho hem dividit en dues parts per la seva extensió.

[1a part de la traducció d'un post publicat per Meritxell Vinas al Blog de Totemguard - Recursos TIC para profesores]

Baixa fiabilitat de la tecnologia que s'instal·la.

Un dels majors problemes que es troben els professors a l'aula és la fiabilitat de la tecnologia que utilitzen. Sovint es contracta un accés lent a Internet, s'instal·la una PDI que s'espatlla amb freqüència, s'usen bombetes que es cremen amb facilitat, s'instal·len aplicacions de programari que són incompatibles entre elles o es confia en programari obsolet. Les incidències tècniques poden arribar a ser tan freqüents com una vegada al dia, perdent un important nombre d'hores lectives al cap de l'any. El centre educatiu ha de posar els mitjans adequats per minimitzar avaries, corts i fallades i definir què nivell d'error és acceptable. .

Consells:

1) Comprar tecnologies de qualitat provada, no les més econòmiques. La baixa fiabilitat acaba sempre requerint una despesa addicional en manteniment i reparacions freqüents. Però la pitjor conseqüència és la desmoralització i el cessament per part dels professors en l'ús de la tecnologia de l'aula.

2) Definir clarament de qui és responsabilitat el comprovar i el mantenir la qualitat de les tecnologies de l'aula, especialment en centres on es comparteixen les aules entre diversos departaments. Regularment s'ha de realitzar un inventari dels equips i del programari instal·lat, s'han d'actualitzar les aplicacions de programari i les aplicacions que ningú fa servir és convenient que siguin desinstal·lades.

3) Documentar la freqüència i el tipus d'incidències tècniques que reporten els professors per poder analitzar amb informes, quines tecnologies i proveïdors donen millor resultat i així mateix poder donar prioritat a les incidències més crítiques.

Manca de formació per facilitar l'adopció de la tecnologia

Una problemàtica molt usual és la falta de coneixements informàtics dels professors per aprofitar els recursos tic: com usar la PDI, com crear un blog d'aula, com editar gràfics o com usar la plataforma Moodle. Aprendre a usar els recursos TIC i sobretot entendre com utilitzar-los dins d'una assignatura, porta el seu temps, especialment quan s'utilitza la tecnologia equivocada per un mal disseny. Incloure formació al programa TIC del centre, ajuda sens dubte als professors. Però en molts casos adoptar tecnologies intuïtives i que ofereixen instruccions clares d'ús, simplifica el procés d'aprenentatge i converteix més fàcilment als professors amb més "tecnofobia".

Consells:

1) Provar qualsevol tecnologia abans d'implementar-la de forma definitiva. Professors amb diferents nivells d'informàtica han de testejar la nova tecnologia per assegurar que estan còmodes amb el seu ús o identificar problemes potencials a l'hora d'ensenyar.

2) Oferir programes de formació creant esdeveniments (encara que siguin virtuals) que reuneixin als professors i puguin intercanviar experiències en l'ús de les tecnologies.

3) Introduir les noves tecnologies a poc a poc per donar temps a l'aprenentatge i que en la mesura del possible siguin les mateixes en totes les aules per simplificar el seu domini.

La convicció errònia que la tecnologia sempre ajuda a l'aprenentatge amb una adopció indiscriminada i poc raonada.

La tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa i sens dubte mai ha de marcar els objectius educatius d'un docent o un centre educatiu. De la mateixa manera que la televisió pot usar-se per veure programes escombraries, igualment pot usar-se per veure un documental educatiu del Discovery Channel. Pensem a priori quin objectiu ens va a permetre aconseguir un equip o un programa informàtic abans d'instal·lar-ho.

Adoptar una tecnologia com la pissarra digital per ser un aparell físicament vistós quan els pares visiten el centre o simplement estan de moda i tots els centres les compren, no són bones raons . I he sentit tots dos arguments en diverses ocasions. No dic que la pissarra digital (o qualsevol altra tecnologia) no sigui de gran utilitat ben utilitzada però dependrà de l'ús que li donem, de les edats dels nostres alumnes, de quina assignatura ensenyem i fins i tot de les dimensions de la nostra classe per a una bona visibilitat des de qualsevol punt.

Consells:

1) Abans d'adoptar qualsevol tecnologia, s'han de definir els nostres objectius educatius i demostrar com aquesta tecnologia ens permet aconseguir-los més fàcilment. La tecnologia ens serveix per aconseguir una fita.

2) Avaluar de forma continuada els resultats que s'obtenen amb l'ús d'una tecnologia. Aprenen els alumnes més ràpidament? Estan més motivats a participar?. De fet aquesta avaluació continuada, és possible ara a través de xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. Els professors generosament intercanvien experiències TIC d'aula i experimenten conjuntament quines tecnologies i materials funcionen millor per aprendre una tema.

En general, les noves tecnologies fan el material més interactiu i viu i per tant, ben utilitzades, estic convençuda que aprofiten les diferents intel·ligències i formes d'aprendre de l'alumne. Però una adopció indiscriminada i poc meditada normalment porta a resultats poc satisfactoris.

Limitar l'ús de la tecnologia al desenvolupament de les intel·ligències clàssiques

Les matemàtiques i la llengua són les intel·ligències més afavorides en el sistema educatiu i per tant l'ús de les TIC es limita sovint a aquest tipus d'assignatures.

Lògicament, en les ciències, les TIC permeten als alumnes desenvolupar teories, avaluar i manipular gran quantitat de dades o provar diverses hipòtesis usant programari especialitzat. Però, les TIC ofereixen un gran potencial per al desenvolupament de les altres intel·ligències d'Howard Gardner. La classe pot veure un video on es mostra un conflicte entre dues persones. Els alumnes poden debatre sobre maneres de resoldre tal tensió i desenvolupar la seva intel·ligència interpersonal. Per conèixer com desenvolupar totes les intel·ligències múltiples d'Howard Gardner amb recursos TIC, aquí tens un útil mapa conceptual que les relaciona.

2011 Horizon Report: sis tecnologies emergents en l'ensenyament

 

Cada edició de l’Informe Horizon, sis tecnologies emergents són analitzades i alineades en el temps amb un efecte d’un a cinc anys vista. Cada informe presenta tendències i desafiaments que, previsiblement,  afectaran a l’ensenyament i l’aprenentatge en aquest marge de temps i que caldria aprofitar. 

Les sis tecnologies emergents analitzades aquest any 2011 son:

Horitzó d’un any o menys

• Llibres electrònics Els llibres electrònics continuen generant un fort interès entre els consumidors, demostrant noves capacitats que estan canviant la nostra percepció del que significa la lectura, amb interfícies visuals que inclouen elements multimèdia i col·laboratius. La varietat de contingut disponible ha augmentat fins al punt de constituir una alternativa viable i senzilla als llibres impresos. A més, la disponibilitat de tauletes digitals, com Apple iPad i Samsung Galaxy, juntament amb la proliferació de nous continguts digitals facilita la integració dels llibres electrònics en la informàtica mòbil diària.
• Mòbils: Els mòbils representen un recurs sense explotar per arribar als estudiants i per tancar la bretxa entre l'aprenentatge que ocorre a l'escola i l'aprenentatge que ocorre al món. Molta gent els usa com a primera opció per accedir als recursos en xarxa i el seu impacte es fa sentir en cada part del món i per més persones que mai. El potencial de la informàtica mòbil està ja demostrat en centenars de projectes d'institucions educatives superiors. Són incomptables les aplicacions disponibles per a l'acte-estudio, referències, exercicis i pràctiques, treball de camp i investigació en centenars de disciplines.

Horitzó de dos a tres anys

• Realitat augmentada: El terme Realitat Augmentada (*AR) fa referència a la superposició de dades i informació virtual al món real, afegint-la a la qual l'usuari percep de forma natural, creant una realitat que és millorada o augmentada. Un dels aspectes més prometedors de la Realitat Augmentada és que pot ser utilitzada per a formes visuals i altament interactives d'aprenentatge. Tres tecnologies, GPS, vídeo i reconeixement de patrons possibiliten un àmbit en el qual el sorgiment d'aplicacions sembla no tenir fi. Combinada amb la tecnologia mòbil, la RA es converteix en una eina portàtil per a l'aprenentatge basat en el descobriment, la millora de la informació disponible per als estudiants en visitar llocs històrics, fent treball de camp, interactuant amb els objectes del món real, que no hem de perdre de vista. 
• Aprenentatge basat en jocs (Serious Games): La investigació i l'interès per l'Aprenentatge basat en el joc ve desenvolupant-se amb força des de 2003, quan James *Gee va començar a descriure l'impacte del joc en el desenvolupament cognitiu. Des de llavors els jocs i les seves plataformes s'han diversificat i els desenvolupadors i investigadors estan treballant a cada àrea del joc basat en l'aprenentatge, des dels comercials a aquells desenvolupats expressament per a l'educació. I és que l'Aprenentatge basat en el joc en l'educació contribueix al foment de la col·laboració, la resolució de problemes i la comunicació. A més, el paper productiu del joc permet l'experimentació, l'exploració de les identitats i fins i tot el fracàs.

Horitzó de quatre o cinc anys

• Interaccions gestuals amb l’ordinador. Suposa que els dispositius es ‘deixin’ influir per les persones, que s’adaptin als nostres moviments no a l’inrevés.Els jocs i dispositius que incorporen la interacció gestual fàcil i intuïtiva ens resulten cada dia més familiars gràcies en part a la Nintendo Wii, l'iPhone d'Apple i l'iPad. Malgrat el potencial de la Informàtica basada en gestos, la seva aplicació en l'àmbit educatiu no està massa generalitzada. No obstant això, aquesta tecnologia no pot subestimarse, especialment per a una nova generació d'estudiants acostumats a tocar, pressionar, lliscar, saltar i moure's pels dispositius amb la finalitat d'obtenir informació.
• Analítiques per a l'aprenentatge. Les Analítiques d'aprenentatge, aprofitant els avanços en l'anàlisi, interpretació i modelització de dades, fan referència a la interpretació d'una àmplia gamma de dades generades i recopilats pels estudiants amb la finalitat d'avaluar el progrés acadèmic, predir els resultats en el futur i detectar potencials problemes. Encara en les seves primeres etapes, les Analítiques d'aprenentatge aprofiten la gran quantitat de dades produïdes pels estudiants en les seves activitats acadèmiques diàries, tant explícites (exàmens, tasques, etc.) com de tàcites, tals com a interaccions socials a la xarxa, activitats extraescolars, etc. L'objectiu de les Analítiques d'aprenentatge és permetre a docents i centres universitaris adaptar les oportunitats educatives al nivell de necessitat i capacitat de cada estudiant. També poden ser utilitzades per avaluar plans d'estudi, programes i institucions.

La tecnología y la educación: una dosis de realismo

[Comentario del artículo publicado en http://www.elpais.com/]

Nos dice Francesc Pedró en su artículo que hay dos puntos de vista respecto al uso de la tecnología en educación: por un lado, los defensores a ultranza, los llamados "evangelistas", que se centran en la actividad del alumno, y por otro lado los grandes detractores que consideran la tecnología en las aulas como una mera fuente de entretenimiento que desvía a profesores y alumnos del objetivo principal: aprender cosas serias.

Frente a estas dos posturas extremas, el autor propone una tercera vía, que define como "una nueva visión centrada en el realismo".

En su análisis, se citan las siguientes razones para justificar los esfuerzos e inversión para que la tecnología tenga una mayor presencia en las aulas:

• Los cambios en las demandas del mercado laboral. "La mayor parte de los alumnos que están hoy en las aulas de ESO tendrán trabajos en los que la tecnologia y el conocimiento tecnológico serán capitales"
• La denominada brecha digital, entendida como la diferencia que impide a muchas personas la igualdad de condiciones en el acceso y utilización de las nuevas tecnologías.
• La confusión de conceptos como el de nativos digitales, que desenfocan el objetivo de la educación en lo que respecta el uso de la información como fuente (que incluye el canal digital) para el conocimiento.

Los datos empíricos, resultados de varios estudios a nivel mundial, revelan que no estamos realmente en la sociedad de la información y el conocimiento. Revelan que los alumnos usan de forma masiva la tecnología para sus trabajos pero en demasiadas ocasiones acuden al plagio por su facilidad de acceso. Revelan que los docentes gustan de utilizar la tecnología para dar sus clases pero no han cambiado sus formas de enseñanza. 

Resumiendo, "Si realmente se desea que las buenas prácticas se generalicen, el sistema escolar en su conjunto debe ser permeable a la innovación sistémica; es decir, debe contar con herramientas que permitan examinar con realismo en qué tareas o para qué problemas docentes pueden existir soluciones tecnológicas apropiadas, que mejoren la eficiencia del trabajo escolar o, sencillamente, que lo hagan aún más interesante".

La virtud es el término medio, decía más o menos Aristóteles. Aquí estoy de acuerdo con el autor  y pienso que una visión realista, sin prejuicios evangelistas ni exhorcistas, (a la que yo denominaría una visión práctica y compartida, que incorpore los nuevos canales de comunicación manteniendo como objetivo fundamental  la educación) seguramente sea la mejor forma de enfocar este tema.

Me sorprende, eso sí, que no se haga referencia a los padres en todo el artículo. Me pregunto si será por la poca importancia que se concede a nuestro papel en la educación académica de nuestros hijos. El No Molesten. De ser esa la razón, en eso no coincidimos.

[Enviado por Emilio Moreno]

II Simposi d’Innovació Educativa INNED2

El II Simposi d’Innovació Educativa INNED2 està organitzat pel grup EMA (Entorns i Materials per a l’Aprenentatge) de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Aquest simposi ha estat pensat i creat com a pont de connexió entre la recerca educativa i les experiències innovadores.

Se celebrarà a Barcelona, a CosmoCaixa, el 25 i 26 de novembre de 2011.


Presentació Simposi INNED2 d' inned2 en Vimeo.

INNED2 se centrarà en la innovació metodològica emmarcada en quatre eixos:

• Implicació activa de l’alumnat
• Noves maneres d’organitzar l’espai i el temps
• Avaluació per aprendre
• Atenció a la diversitat

El simposi s’ha estructurat de forma molt participativa i dinàmica per a poder compartir i viure les diferents experiències innovadores, amb ponents convidats però també amb espais per a l’intercanvi. Es presentaran aportacions  i s’organitzaran espais per a la posada en comú, estimulant la creació de contactes i de xarxes per a la innovació educativa.

Podeu consultar el programa aquí

Podeu consultar els detalls d’inscripció i participació aquí

La nova formació professional permetrà deixar l'ESO als 14 anys

[Recull de premsa. Article publicat a  http://www.elperiodico.cat/] 

• La mesura dispararà la xifra d'estudiants que abandonen el tronc comú de la secundària.
• Els alumnes seguiran un curs professionalitzador de dos anys que donarà accés als cicles mitjans.

 L'escola comprensiva, el model que aposta per una fórmula que consisteix que tot l'alumnat faci el mateix durant el mateix temps, es troba en hores baixes. A partir del curs 2012-2013, els alumnes amb més dificultats per tirar endavant podran deixar l'ESO amb 14 anys, si durant l'any natural compleixen els 15, i accedir als nous Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) ideats per als que no aconsegueixen obtenir el graduat de secundària. Ara s'han d'esperar als 16, o estar a punt de complir-los, per abandonar el tronc comú de l'ensenyament obligatori. La mesura dispararà la demanda d'aquesta opció, a la què avui s'acullen més de 7.500 estudiants a Catalunya, segons el professorat del sector.

Els PQPI constitueixen la sortida natural dels alumnes que, després de repetir el primer o el segon curs de l'ESO, reincideixen a tercer o quart. Es tracta d'un curs, actualment d'un any acadèmic de durada, que proporciona un bagatge professional mínim però especialitzat a aquells que no aconsegueixen el títol que acredita que s'han completat els estudis bàsics.

A partir del curs vinent, i si el nou Govern que surti de les urnes el pròxim 20-N no disposa el contrari, les comunitats autònomes s'hauran d'acomodar a les disposicions que, en matèria educativa, es van incloure en la llei d'economia sostenible aprovada al juny. Els canvis no són pocs. A més de la possibilitat de desertar de l'ESO més aviat que ara, els PQPI guanyen en textura i passaran a ser de dos cursos. Aquells que superin els mòduls professionalitzadors i aquells que proporcionen uns coneixements generals bàsics -no els específics, destinats a aquells que volen aconseguir el graduat de l'ESO a posteriori a través d'aquesta via- podran accedir directament als cicles formatius professionals de grau mitjà (CFGM), el primer esglaó de l'educació postobligatòria, sense la necessitat d'haver de passar cap prova.

La reforma aixeca les suspicàcies d'aquells que consideren que darrere de les facilitats atorgades als que segueixin els PQPI perquè promocionin i ingressin als CFGM hi ha la necessitat de millorar les estadístiques de joves amb estudis postobligatoris, que tenen un diferencial amb la UE que ronda els 20 punts percentuals. Més del 80% de la població europea d'entre 20 i 24 anys compta amb estudis més enllà dels obligatoris, a Catalunya aquest percentatge ronda el 70%, encara que està per sobre de l'índex espanyol, que se situa en el 65% .

APLICAR LA NORMA / La posada en pràctica de la llei no serà fàcil. La responsable de l'àrea de Formació Professional de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Montserrat Milán, considera que «es tracta del millor programa educatiu durant anys adreçat als joves amb dificultats d'aprenentatge». El que passa, no obstant, és que «el professorat veurà ara que té un recurs a mà per als que van endarrerits», fet que li permet pronosticar que «hi haurà pressió» per desplaçar una part de l'alumnat cap als PQPI.

El problema consisteix en el fet que la proposta arriba en el pitjor moment, quan les possibilitats de disposar de més dotacions de professorat per poder atendre'ls són, aparentment, nul·les. Ensenyament, que ha d'adaptar la seva normativa a les noves disposicions, prefereix per ara guardar silenci.

Recordatori: 30 minuts, notes d'educació

Fapac: «L´emprenedoria no s´ha de recuperar a l´escola»

[Recull de premsa. Article publicat a  http://www.diaridegirona.cat/] 

El projecte del Departament d'Ensenyament per inculcar l'emprenedoria i la iniciativa empresarial entre l'alumnat ha provocat reticències entre representants de pares i de docents, els quals coincideixen a criticar que el Govern vol portar a l'escola uns principis que pertoquen a d'altres àmbits.

Tant la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) com els sindicats Ustec·STEs i CCOO van qüestionar ahir un programa que, a partir del curs vinent, introduirà conceptes bàsics d'economia a Infantil i Primària, una matèria optativa per promoure la iniciativa empresarial a l'últim curs d'ESO i una altra d'obligatòria a FP, a més d'incentivar amb microcrèdits la creació d'empreses noves per part d'alumnes de cicles formatius.

La presidenta de la Fapac, la gironina Imma Fuyà, va replicar la crida de la consellera d'Ensenyament a mantenir "l'esperit emprenedor" del país -qüestió que va plantejar dimarts durant la presentació del nou projecte educatiu- afirmant amb contundència que "l'esperit emprenedor l'ha de recuperar des de l'ambit econòmic i financer, i no des de l'escola".

Per la seva banda, el portaveu d'Ustec·STEs a Girona, Xavier Díez, va acusar el Govern de fer una "concessió als sectors més empresarials d'aquest país"; i el secretari general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Víctor Sánchez, va qualificar el projecte de "ridícul, esperpèntic i grotesc".

Valors ja existents

Davant l'anunci de la Conselleria, Imma Fuyà va dir estar "ben convençuda que aquests valors ja es donen als nostres fills en el cicle superior de primària, ESO i secundària postobligatòria". En la seva opinió, el programa inclou iniciatives positives com l'orientació laboral a l'ESO -en referència a la nova assignatura- però creu que "a Primària no s'han de tractar temes d'economia financera".

Ustec·STEs ha interpretat l'anunci d'Ensenyament com una "concessió als sectors més empresarials d'aquest país". Així ho va manifestar Díez, qui va aclarir que el seu sindicat no és contrari a donar eines a l'alumnat perquè pugui crear empreses però sí a transmetre "una mena de religió empresarial" que amaga una filosofia consistent a crear "falsos empresaris: autònoms que es contracten a ells mateixos". Per a Sánchez, de CCOO, la consellera va realitzar "plantejaments bastant trivials en uns moments en els quals s'ha de reconstruir tota la ciència econòmica".

Aprendre a ser empresari serà una nova assignatura als instituts

 L'any 1958, a Enric Bernat se li va acudir que els nens no s'embrutarien tant si mengessin els caramels amb forquilla. Després d'unes proves, va optar per enfilar-hi un bastonet. Avui el Chupa Chups es ven en més d'un centenar de països del món. Malgrat el destí final de l'empresa, avui en mans italianes, la iniciativa d'Enric Bernat serà a partir d'ara un exemple a seguir pels escolars catalans, que estudiaran, des de primària, els casos d'empreses catalanes d'èxit com va ser Chupa Chups. De fet, el departament d'Ensenyament crearà una base centralitzada amb aquests casos i la posarà a disposició de mestres i alumnes.
 

Aquesta és una de les mesures del pla aprovat ahir pel govern català sota el títol "Catalunya, escola d'emprenedors", que parteix del concepte que "cal fomentar l'esperit empresarial no només a la població en edat laboral, sinó també a les futures generacions", segons la consellera Irene Rigau. Per això, les mesures inclouen actuacions a tots els cicles educatius, des de primària fins a la postobligatòria.

 

Assignatura a 4t d'ESO i FP

El pla inclou la creació d'una assignatura a 4t d'educació secundària obligatòria (ESO), que apareixerà com a optativa a totes les línies en què es dividirà aquest curs a partir del 2012-13, per la diversificació curricular aprovada per l'Estat. A més, el Govern generalitzarà a tots els cicles de formació professional (FP) una nova matèria sobre empresa i iniciativa emprenedora.

Una de les mesures més ambicioses serà un projecte pilot per a la creació d'una xarxa d'emprenedoria de FP "en què alumnes i professors puguin compartir experiències". L'objectiu d'aquesta xarxa serà que els alumnes de FP desenvolupin projectes empresarials vinculats al seu territori. Els millors projectes seran premiats amb microcrèdits oferts per CaixaBank perquè es puguin materialitzar. El pla preveu fins i tot crear "un planter d'empreses a les instal·lacions del centre docent" de FP que ho vulgui fer.

Totes les actuacions d'aquest pla del Govern, que no disposa de "cap pressupost assignat", segons Rigau, seran possibles a través de la col·laboració d'entitats socials i agents econòmics com les patronals Pimec i Cecot, el Consell de Cambres de Barcelona o la Fundació Príncep de Girona. Però més enllà de CaixaBank, la resta no farà contribució econòmica sinó que aportarà material d'estudi o personal per impartir alguna lliçó, a més de concertar visites de grup a empreses.

En el cas de la primària, els estudiants hauran d'estudiar els conceptes econòmics bàsics i el paper que juguen els diferents actors socials actualment. A les escoles rurals, la conselleria vol estendre l'experiència que ja han dut a terme una desena de centres creant "una cooperativa a l'aula, amb la qual els alumnes participen en fires amb els seus propis productes", segons Rigau.

"L'emprenedoria és una actitud i una aptitud. Catalunya sempre n'ha tingut, però molts indicadors diuen que últimament s'ha debilitat. Per això, cal reforçar-la i fer-la global", va argumentar la consellera.

[Article publicat per Sònia Sánchez a la web http://www.ara.cat/]

28 ideas para usar Twitter en la enseñanza

Entre las imágenes de gatos y la pornografía de personajes famosos, Internet  también intenta presumir de su potencial en educación. De hecho, un potencial considerable. Incluso twitter, tan de moda en la actualidad entre los jóvenes, con sus 140 caracteres, tiene posibles usos en este campo. Se citan a continuación 28 y seguramente hay muchos más, pero quizá pueda servir esta lista como punto de partida para analizar estas posibilidades en profundidad.

1. Información al instante. Se pueden llevar a cabo encuentros virtuales que involucren preguntas de los estudiantes y respuestas de profesionales. Luego pueden hacer comentarios en un blog.

2. Responder a preguntas. Los profesores pueden hacer preguntas públicas en Twitter y esperar que los alumnos respondan. Es como la versión en línea de levantar la mano en clase. Mientras, los estudiantes pueden revisar todas las respuestas a través de los hashtags dedicados especialmente a la clase.

3. Discusiones fuera de clase. Twitter es un buen lugar donde tanto alumnos como profesores -e incluso otros profesionales- pueden discutir sobre temas relacionados a la clase.

4. Anuncios. En lugar de enviar un email masivo, puedes escribir un tweet para hacer algún anuncio.

5. Notificaciones sobre tareas terminadas. Los alumnos pueden avisar a los profesores cuando han terminado de hacer sus trabajos.

6. TwitLit. El límite de 140 caracteres es definitivamente un reto para los estudiantes. Puede ser un estimulante creativo para alguien que busque escribir poesía, historias cortas o alguna otra pieza literaria.

7. Seguimiento de palabras o hashtags. Seguir palabras, temas o hashtags tendencia es una gran ventana para saber qué se está hablando sobre un tema específico.

8. Seguir conferencias. Desde Twitter, los alumnos pueden seguir conferencias donde destacados profesionales expongan sus ideas. Incluso podrían acceder a la transmisión de video en vivo de la misma.

9. Comunicarse con profesionales. Los estudiantes pueden no solo seguir a profesionales, sino que también pueden responderles e incluso entablar un discusión abierta donde podrían participar más personas.

10. Tomar apuntes. Twitter puede ser una buena libreta de apuntes si se usan hashtags dedicados para los temas y las clases.

11. Compartir una historia. Los estudiantes pueden compartir o incluso inventar una historia. El primer estudiante escribe una oración, y los demás continúan. Lo importante, otra vez, es usar un hashtag que permita ordenar las cosas.

12. Mapas. Puedes combinar Twitter con la geolocalización para saber dónde las personas están comentando un tema. Es especialmente bueno para estudiantes de sociología o marketing.

13. Información para padres. Los educadores pueden crear un feed de Twitter para informar a los padres sobre qué están haciendo y qué temas están comentando.

14. Enseñanza de geografía. Se puede pedir a usuarios de Twitter de distintos lugares que digan dónde se encuentran. Los estudiantes indicarán a cuanta distancia se encuentra o alguna otra información sobre el lugar.

15. Encuestas. Se puede hacer un sondeo donde se incluya tanto a los estudiantes como a otros usuarios que quieran participar. Con un poco de creatividad, esta actividad puede llegar a ser bastante divertida e informativa.

16. Palabra del día. Puede ser palabra, libro, película, persona o cualquier otra cosa del día. Los estudiantes buscan en Twitter qué se está diciendo sobre eso y pueden encontrar información valiosa.

17. Club de lectura. Los estudiantes pueden leer un libro y comentarlo en Twitter. Esto podría complementarse con participación de otros usuarios y ¿por qué no? incluso con el autor del libro. Eso sí, no olvides un hashtag.

18. Seguimiento de políticos. Es una buena manera de mostrar a los estudiantes las vidas y opiniones de los políticos. Luego pueden comentar estas opiniones en clase o en Twitter.

19. Noticias. Twitter también es una buena fuente de noticias. Los alumnos pueden hacer seguimiento de noticias para luego comentarlas en clase o en la red social.

20. Críticas. Tanto a jóvenes como a adultos les gusta leer críticas de libros, películas, etc. Intentar hacer esto con el límite de 140 caracteres es un gran reto tanto para estudiantes como para educadores.

21. Comunicación con otras clases. Puedes interactuar con profesores y alumnos de otras clases y escuelas. Podrían crear un hashtag comunal que permita establecer discusiones.

22. Búsqueda del tesoro. Con motivos educacionales o simplemente de diversión, los estudiantes pueden hacer una ‘búsqueda del tesoro’ en Twitter. Esta actividad puede ser usada con diferentes temas y, una vez más, depende de la creatividad del educador.

23. Juegos de rol. Los estudiantes pueden participar en juegos de rol con figuras históricas. Es una manera entretenida de conocer escritores, científicos, políticos y otros.

24. Iniciar un meme. Los memes existen desde antes de Internet, pero han recibido un gran impulso a través de la red. Pueden crear los suyos propios y quizás alguno se vuelva popular posteriormente.

25. Idiomas extranjeros. Puedes publicar una oración en un idioma extranjero para que los alumnos la traduzcan o respondan. Podría ser incluso una competencia para ver quién lo hace más rápido.

26. Resumen del día. Puedes usar Twitter para hacer un resumen de lo hecho en la clase del día. Servirá como recordatorio y como inicio de discusiones en la red social.

27. Marca personal. Una cuenta de Twitter con muchas referencias académicas es un buen inicio para crear la marca personal de un profesional recién graduado. Además, los estudiantes ya estarán familiarizados con el papel de las redes sociales al momento de aplicar a un trabajo.

28. Twibe. Puedes pedir a los alumnos que se unan a esta web para compartir información sobre un tema específico, o puedes crear un tema nuevo y ver si encuentran más gente que esté interesada en este.

[L'original, en anglès, es del bloc bestcollegesonline.com]

Programa d'aprenentatge permanent (PAP) 2012-2014

Convocatòria pública de propostes del Programa d'Aprenentatge Permanent de la Unió Europea per al període 2012-2014. 

El Programa d'aprenentatge permanent (PAP) és el principal mecanisme de finançament europeu en el camp de l'educació i la formació.


A qui va dirigit?

* A docents i alumnes d'educació infantil, educació primària i educació secundària; docents i alumnes d'educación superior i de formació professional i professionals implicats en l'educació de persones adultes.

* A les institucions que imparteixen aquests tipus de formació.

El Programa comprèn les accions següents:

* Accions centralitzades, gestionades per la Comissió Europea:

• Programa Jean Monet
• Comenius, Erasmus, Leonardo da Vinci i Grundtvig: Projectes multilaterals, xarxes i mesures d'acompanyament
• Programa transversal

* Accions centralitzades, gestionades conjuntament per la Comissió Europea i per l'Organisme Autònom Programes Educatius Europeus (OAPEE):

• Erasmus: Cursos intensius d'idiomes (EILC)

* Accions descentralitzades, gestionades pel Departament d'Ensenyament:

• Mobilitat individual d'alumnat Comenius
• Comenius i Grundtvig: Formació permanent
• Ajudanties Comenius
• Comenius, Grundtvig: Associacions
• Grundtvig: Seminaris
• Grundtvig: Ajudanties, Projectes de voluntariat de persones adultes
• Programa transversal, Activitat clau 1: Visites d'estudi

 * Accions descentralitzades, gestionades per l'Organisme Autònom Programes Educatius Europeus (OAPEE):

• Leonardo da Vinci Mobilitat (Certificat de mobilitat Leonardo da Vinci inclòs)
• Leonardo da Vinci: Associacions
• Comenius Regio
• Leonardo da Vinci: Projectes multilaterals de transferència d'innovació
• Erasmus: Programes intensius, Mobilitat d'estudiants per a estudis i períodes de pràctiques (inclòs el certificat de pràctiques del consorci Erasmus) i mobilitat de personal (docència i formació del personal)

Enllaços rel·lacionats:
- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: DOGC núm. 5992 - 26/10/2011
- Informació del Programa PAP, a la xarxa XTEC: http://www.xtec.cat/pap/cat/index.html
- Informació del Programa, a la web de la Comissió Europea

Autoritat a l'aula

[Recull de premsa. Article publicat avui a  http://www.elpuntavui.cat/]

Els docents celebren que el govern els doni més protecció davant les agressions, però adverteixen que la nova llei no posarà fi a la falta de respecte. 

La comunitat educativa denuncia una crisi de valors generalitzada.

Poca broma amb els mestres de primària i els professors de secundària. Ben aviat agredir-los o amenaçar-los serà considerat un atemptat a l'autoritat (tal com passa amb els policies) i es castigarà amb penes més severes. El govern esmenarà, així, la llei d'educació de Catalunya (LEC), que, fins ara, només reconeixia com a “autoritat pública” els directors dels centres educatius per mirar d'evitar que es repeteixin casos d'agressions a docents com els que hi ha hagut darrerament en diversos punts del país.

Els docents han rebut la mesura amb satisfacció, però adverteixen que amb això no n'hi ha prou per garantir el respecte als ensenyants. “El fet que siguem a partir d'ara «autoritat pública» és positiu per reforçar el nostre paper sobretot quan es posi en dubte la nostra professionalitat”, admet Pep Castilla, cap d'estudis de l'institut Lluís de Peguera de Manresa. “Tot i això, crec que no n'hi haurà prou per posar fi a la falta de respecte als docents”.

Humilitat o prepotència

“De fet –afegeix– estem patint una crisi de valors general que fa que el respecte i l'educació s'hagin perdut en molts casos, fins i tot en les relacions familiars. Els models que sovint s'exhibeixen (amplificats per determinats programes de televisió o internet) són els de la prepotència, la dialèctica bel·ligerant, el menyspreu, la humiliació i la vexació i la falta de respecte a l'altre. Si no es menystinguessin valors com la humilitat, el respecte i el diàleg, segurament solucionaríem la majoria de conflictes”.

Des del cantó dels pares i mares, la presidenta de la Federació d'Associació de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Imma Fuyà, coincideix a dir que la mesura, tot i ser positiva, “no servirà perquè es respecti més els docents”. “Cal un reconeixement clar de la tasca dels professors i millorar la relació entre els docents i les famílies i l'administració no ha fet res per ajudar-hi”.

El diagnòstic és clar: “Hi ha una crisi en el concepte de respecte i autoritat, però no és una crisi exclusiva dels educadors, sinó general”, assegura Enric Roca, vicedegà de la Facultat d'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Roca remarca que “els pares, com la resta de la societat, també es queixen de la falta de respecte i autoritat”. “La mesura del govern –opina– és un instrument de tipus legal per a casos extrems que, en algun cas, pot ser dissuasiu, però bàsicament és un senyal per demostrar que l'administració i la societat protegeixen els docents i consideren que tenen una responsabilitat social molt important”.

Tot i que ningú no té cap solució miraculosa per revestir d'autoritat els docents per més que els hagin dotat d'un tracte legal comparable al d'un policia, Roca indica algunes mesures que, al seu parer, ajudarien que es respectés més els docents: “Per exemple, que l'administració no desautoritzi la normativa d'un centre educatiu quan aquest prengui decisions fent ús de la seva autonomia”. En algunes ocasions, explica el vicedegà de la Facultat d'Educació de la UAB, “la inspecció educativa prefereix tapar alguns conflictes en què hi ha involucrats professors i això erosiona la moral dels docents”. “Cal que l'administració doni suport a la seva feina i el professorat se senti escoltat i comprès. Això no vol dir, però, que sigui intocable”, aclareix. I encara una altra proposta: “Cal educar en valors i dedicar-hi temps curricular, encara que sigui en detriment d'altres assignatures”, diu Roca. “L'escola ha de recuperar el seu vessant educatiu”, sentencia.

El cap d'estudis de l'institut Lluís de Peguera també aposta per “treballar cada vegada més els aspectes fonamentals de respecte des de les escoles i instituts i assenyala, alhora, més enllà de les institucions educatives. “Caldria començar a prendre's seriosament la responsabilitat dels pares i mares en el procés educatiu, així com la dels mitjans de comunicació en el tipus de missatges que difonen per tenir audiència”.

Es recupera l'examen de recuperació de Setembre

L'examen de recuperació de setembre sumarà juntament amb l'avaluació contínua del curs i els deures d'estiu

Els alumnes que arribin al final de curs amb més de quatre suspensos no podran ser avaluats pel Claustre de Professors, que de manera automàtica obligarà aquests estudiants a repetir curs, en compliment del nou projecte d'ordre de modificació del Procés d'Avaluació de Secundària i Batxillerat.

Gràfic d'opcions educatives,  que es pot trobar a la interessantíssima web jcasuayorientador

Fins a aquest curs, els estudiants amb un o més suspensos eren avaluats prèviament pel Claustre de Professors, que sense cap limitació podia fer els ulls grossos a tots els suspensos de l'estudiant i deixar que passés de curs amb un màxim de dos. Després de detectar que el 26% dels alumnes de quart de Secundària es graduen a Catalunya en aquestes circumstàncies, la Conselleria ha limitat a dues les notes que pot modificar el Claustre. D'aquesta manera, si un estudiant suspèn quatre assignatures, el Claustre pot 'salvar-lo' de dues i passar-lo de curs amb les dues altres, però si arriba amb cinc assignatures al Claustre ja no podrà ser avaluat, perquè només podria ser 'salvat' de dues matèries i no podria passar de curs amb tres.

L'ordre també introdueix formalment el nou examen de recuperació que els alumnes de Secundària podran fer al setembre --en lloc de juny--, anunciat durant el curs passat per la consellera. La recuperació de setembre formarà part de l'avaluació contínua de tot el curs, de manera que la seva nota comptarà amb l'avaluació de tot el curs i els exercicis d'estiu. De fet, una altra novetat és que els alumnes suspesos també hauran de fer activitats d'estiu per facilitar la recuperació d'aquestes matèries.

Fins al present curs, els exàmens de recuperació tenien lloc vuit dies després del final de curs, un temps "insuficient" per preparar les proves amb garanties, per la qual cosa la seva reubicació al setembre permetrà més temps de preparació.  En segon de Batxillerat es mantenen els exàmens de recuperació al juny per facilitar als alumnes que puguin presentar-se a la selectivitat.

La directora general d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Teresa Pijoan, ha remarcat aquesta mesura com una segona oportunitat per aprovar les matèries pendents i promoure l'esforç: "Volem que l'alumne prengui consciència del seu aprenentatge i faci un esforç per entrar al següent curs sense assignatures suspeses".

Entre d'altres novetats, l'ordre estableix que en el pas de primària a Secundària els professors de l'etapa inicial lliuraran els resultats de les proves de sisè de primària i les activitats de reforç d'estiu als de Secundària per incidir en el seguiment de l'alumne.

[Font: EuropaPress]

Presentació d’eduCaixa a Barcelona

El Departament d’Ensenyament signa un conveni amb la Fundació “La Caixa”, per col·laborar i optimitzar l’aplicació del programa eduCaixa a Catalunya (www.educaixa.com).

L’objectiu d’aquesta actuació és facilitar l’accés a tot el catàleg de recursos i activitats educatives de l’obra social “la Caixa”, i posar-lo al servei de la comunitat educativa. L’acte de presentació d’eduCaixa a Barcelona es farà el proper dilluns 24 d’octubre, entre les 17.30 i les 19 hores, al CosmoCaixa (Isaac Newton, 26, Barcelona -entrada lliure-), per tal que tots els professionals interessats (directors de centre, professors, mestres i membres de l’administració educativa) puguin conèixer com accedir a les diferents propostes educatives que s’ofereixen, i observar el funcionament, mitjançant demostracions pràctiques, d’algunes d’elles. En les properes setmanes es programarà la presentació d’eduCaixa a Girona, Lleida i Tarragona.
Per confirmar assistència, escriure a: ds.ensenyament@gencat.cat