No hi ha dubte que els recursos TIC són fantàstics però en moltes ocasions existeix la queixa que les lliçons s'aprofiten la meitat que abans i l'alumne es distreu amb més facilitat. Per treure tot el potencial a l'aula TIC també resulta imprescindible usar un programari de control i gestió d'aula. Potser desconeguis aquesta tecnologia però la seva importància resideix en l'augment de la seguretat i productivitat dels alumnes i els professors en el seu treball a l'aula.
| ACTITUDS EN LA COMUNICACIÓ INTERPERSONAL PER PART DEL QUE ESCOLTA | |
|---|---|
| Positives, que afavoreixen la comunicació | Defectes, que dificulten la comunicació |
| Roman constantment en una actitud d'interès, atenció i activitat. Aprofita al màxim el temps d'escolta. Mira als altres mentre parlen amb mostres d'atenció o interès. | No para esment. Es distreu amb facilitat. Dóna mostres ostensibles d'avorriment. |
| Pansa per alt els petits defectes del comunicant i es fixa abans de res en el que diu, les seves raons, les seves aportacions, els seus sentiments. | Atén només als tics, repeticions, defectes de dicció, etc. dels altres, i reacciona davant ells fins i tot ostensiblement. En tot cas, no capta les idees ni els sentiments dels altres. |
| Cerca abans de res comprendre a l'altre, els seus punts de vista, les seves raons, els seus sentiments, abans de rebatre les seves idees. | Es preocupa abans de res de buscar les fallades del raonament dels altres. El seu objectiu és rebatre a l'altre. |
| Adopta davant l'altre una actitud d'acceptació cordial de la seva persona, d'empatia. Intenta comprendre-li i posar-se en els seus punts de vista. | Sent a l'altre pensant la resposta i preparant-la mentre parla. Polemitza. |
| Es mostra confiat. Intenta ser objectiu. Evita els prejudicis. | Cerca dobles intencions en el que els altres diuen. Es deixa guiar pels prejudicis. |
| Li sembla normal que els altres pensin de manera diferent que ell. Més encara, li sembla que el grup s'enriqueix quan s'aporten punts de vista diferents sobre un tema. | Rebutja tota opinió a a els seus punts i vista. No aguanta que hi hagi persones que pensin de manera diferent que ell. |
| Accepta les idees i solucions que els altres proposen quan el grup veu que són bones, encara que siguin diferents de les seves o encara que tinguin conseqüències que li causin molèsties. | Es resisteix a acceptar que els altres tinguin raó o que les solucions que proposen siguin millors que les seves. Li molesta que els altres tinguin millors idees que les seves. |
| ACTITUDS EN LA COMUNICACIÓ INTERPERSONAL PER PART DEL QUE PARLA |
|
|---|---|
| Positives, que afavoreixen la comunicació | Defectes, que dificulten la comunicació |
| Expressa la seva opinió d'una forma clara i coherent, després d'haver pensat el que realment vol transmetre. | No ha pensat el que vol dir. No organitza el seu pensament. Improvisa sobre la marxa i en desordre |
| Aprecia la capacitat de comprensió dels altres i s'adapta a ella, situant-se al nivell de comprensió del grup. | S'expressa sense tenir en compte si els altres li entenen o no. |
| Explica la seva opinió al grup i els motius pels quals pensa així sense estendre's excessivament, però sense sostreure informació important per a la comprensió del seu pensament i la seva opinió. | Creu que tots tenen el domini del tema que ell té, i no es para a analitzar els motius que li porten a donar aquesta opinió. |
| Expressa el seu pensament després d'un esforç per entendre quins són els punts més importants del que s'està dient i les raons per les quals es diu. | S'expressa passant per alt punts importants del que els altres han dit i sense seguir el raonament que s'està fent. |
| Recalca la idea principal del seu pensament i l'aclareix amb algun exemple, sense excedir-se | S'estén en detalls, aclariments, exemples, etc. sobre l'assumpte que es tracta, i la idea principal del que vol expressar queda diluïda enmig d'un al·luvió de detalls. |
| Expressa les seves opinions, sentiments i propostes buscant sincerament arribar a solucions de grup, no tractant d'imposar-se al grup. | Es mostra egocèntric. Es fixa només en les seves pròpies idees, propostes, sentiments, etc. |
| Defensa amb interès els seus punts de vista, sense tractar d'imposar-los al grup com els únics possibles. Utilitza expressions com «em sembla», «penso que ... ». | Presenta la seva opinió d'una manera agressiva al grup. Dogmatitza. |
| Si no té gens que dir, calla. Prefereix mantenir-se en un silenci atent o simplement exposar els motius pel que no veu clara la qüestió, abans que donar una opinió contundent no madurada, que després haurà de canviar. | Necessita intervenir, cridar l'atenció del grup, encara que no tingui res que dir o no vegi clar el tema. |
| Utilitza un vocabulari senzill, precís i comprensible per tots els membres del grup. Es mostra senzill i cordial | Utilitza el grup com una tribuna d'oradors, amb paraules *altisonantes i gestos inadequats. Parla perquè li escoltin. |
| S'esforça per separar d'una manera conscient en les seves intervencions les possibles solucions al problema de les seves reaccions emotives davant els membres del grup | Respon a l'altre, no perquè pensa diferent que ell, sinó perquè no sintonitza afectivament amb ell. |
| S'esforça per ser objectiu, reconeixent les aportacions positives del raonament dels altres i passant per alt els detalls intranscendents. | Parla per atacar a un altre, posant en relleu abans de res les fallades del seu raonament o els detalls erronis del seu pensament. |
| És conscient dels seus prejudicis i dels punts en què pot sentir-se ferida la sensibilitat dels altres. S'esforça per respectar als altres i no ferir els seus sentiments. | Té prejudicis respecte dels altres. En parlar fereix la sensibilitat i els prejudicis dels altres, conscient o inconscientment. |
Hàbits saludables. Apartat on s’inclou informació sobre l’alimentació, la higiene, el descans i l’activitat física. Respecte l’alimentació, per exemple, es distingeix per grup d’edats i inclou guies sobre la correcta alimentació i d’altres temes com el sobrepès o els trastorns del comportament alimentari.
Temps de família. Es distingeix entre la comunicació i el lleure. Així, s’explica en cada etapa del creixement del nen/a quina és la competència comunicativa adequada i es posen a disposició eines com el Programa Créixer amb tu i el Programa Aprendre amb tu del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. L'espai de lleure orienta sobre quin és el paper del lleure en cada etapa de creixement de l’alumne i es faciliten enllaços a webs com ara museus, la Direcció General de Joventut, la Xarxa d’albergs de Catalunya o la Guia del lleure per a famílies que elabora el Departament de Benestar Social i Família.
