Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hàbits. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hàbits. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de gener del 2012

Com educar fills positius en un món negatiu

Xerrada sobre positivisme
per a tota la comunitat escolar

A càrrec de Jesús Rodríguez Santiago

ENTRADA LLIURE

LLOC:    Sala d’Actes de l’Institut Eugeni d’Ors 
DIA:      Dijous 12 de gener de 2012 
HORA:   a les 20:00h
ORGANITZA:   AMPA Institut Eugeni d'Ors

dijous, 1 de desembre del 2011

Errors que cometen els centres educatius en adoptar les TIC (2)


Donant voltes per internet, twitejant (@educacontic), seguint amb la nostra tasca de conèixer i donar a conèixer informació relacionada amb les TIC, ens hem trobat amb un article molt interessant que parla dels errors més comuns dels centres educatius en la seva adopció de les TIC, que volem compartir amb vosaltres. Ho hem dividit en dues parts per la seva extensió.

[2a part de la traducció d'un post publicat per Meritxell Vinas al Blog de Totemguard - Recursos TIC para profesores]



Ignorar que l'ús de tecnologia a l'aula requereix d'un nou disseny i una nova distribució de l'espai .

Amb la introducció de la tecnologia a l'aula es fa normalment necessari un nou disseny de l'espai. Això no significa que el centre educatiu hagi de realitzar grans obres quan adopta les TIC. Òbviament es fa difícil per temes pressupostaris, però sí pot adaptar l'espai i la distribució disponible, donant prioritat a una bona visibilitat i fluïdesa en la comunicació entre alumnes.

Stephen Heppell, ha liderat durant els últims 20 anys projectes en aquest camp. Bàsicament proposa graderies, espais amplis i molta mobilitat per convidar a la creativitat. Hi ha moments que els estudiants necessiten comunicar-se i compartir alguna cosa important, per exemple una presentació. Si els alumnes se sentin conforme a la clàssica distribució per files, en comptes de fer-ho d'una forma més compacta, aquesta interacció no és possible.

Així mateix, proposa que els alumnes més joves puguin asseure's relaxats en una còmoda catifa en classe i pels més majors asseure'ls en graderies. Pots conèixer el seu treball detalladament a l'aula TIC del futur.

Adoptar programari lliure pensant que és una opció sense cost algun.

Sé que aquest punt és molt controvertit i desperta opinions molt apassionades per moltes persones al món de l'educació. La meva perspectiva professional dels últims anys és que les raons per les quals s'adopta el programari lliure estan plenes de bones intencions, especialment en termes de flexibilitat i costos econòmics. Però en la realitat, el gratuït té també un cost ocult, que en ocasions és superior al programari comercial.

A llarg termini, molts centres educatius deixen d'usar programari lliure per falta de suport tècnic, formació i dificultat d'ús.

La prova d'això és que els equips que es lliuren als centres educatius a Espanya tenen arrencada dual però l'opció d'arrencada amb Linux s'utilitza molt rarament.

Per si no fos poc, a més, a Espanya existeixen 17 distribucions educatives diferents de Linux dividides per CCAA (Linkat, LinEx, Lliurex, Max, Molinux, Asturix, Guadalinex, etc). Aquest fet dificulta encara més mantenir, gestionar i actualitzar totes les distribucions per part dels docents i tècnics.

Fa poc llegia a "El Mundo" unes declaracions de Cristina Teniente, Vicepresidenta de la Junta d'Extremadura, comunitat autònoma que sempre havia defensat el programari lliure. Concretament  Na Cristina deia: “Cal buscar les solucions òptimes per a cada necessitat, siguin o no de codi obert, i tenint sempre en compte el seu cost, un aspecte que es va menysprear anteriorment i que ha portat a l'Administració a assumir despeses que excedien el lògic i el necessari“.

Pensar que el programari lliure és gratuït, és erroni. Què ocorre quan una aplicació de programari lliure et deixa de funcionar?. Si el parc informàtic creix, tens garantia que funcionarà correctament?. Quan hi hagi un canvi de personal docent o tècnic qui formarà a aquestes persones?. Quan s'adopta programari lliure, sovint es perd més temps en gestió i manteniment i existeix una incertesa en la qualitat i en la escallbilitat del programari.

Consell:

Sempre és aconsellable que abans d'adoptar programari lliure o comercial, s'estudiï amb rigor les despeses que s'incorren en adoptar una opció pel que fa a una altra. És important assegurar que el barat, no acaba sortint car. En la majoria de casos, el programari comercial ofereix demos gratuïtes durant un període de temps, que et permeten avaluar la qualitat, la facilitat d'ús i provar el servei tècnic que pots esperar en el futur.

No instal·lar un programari de gestió i control d'aula

No hi ha dubte que els recursos TIC són fantàstics però en moltes ocasions existeix la queixa que les lliçons  s'aprofiten la meitat que abans i l'alumne es distreu amb més facilitat. Per treure tot el potencial a l'aula TIC també resulta imprescindible usar un programari de control i gestió d'aula. Potser desconeguis aquesta tecnologia però la seva importància resideix en l'augment de la seguretat i productivitat dels alumnes i els professors en el seu treball a l'aula.

El professor perd temps verificant que els alumnes han iniciat la sessió correctament, no paren de desplaçar-se, no tenen clar qui segueix la classe o qui es distreu i a més sovint els toca fer de policia, passejant-se per l'aula.

Per molts filtres que es posin en el centre, els alumnes sempre descobreixen (abans que el centre) com entrar en Facebook, com realitzar una cerca inadequada o com descarregar música en el PC des del seu USB.

En psicologia humana se sap que els humans tendeixen a comportar-se de forma diferent quan saben que algú els està veient.

El comportament dels alumnes, que tendeixen a distreure's i fer el prohibit, canvia completament quan saben que el professor pot veure el que fan durant la classe o un exercici. Igualment la possibilitat de bloquejar la pantalla a l'alumne o deixar-la en blanc, ajuda a una millor concentració quan el professor desitja captar l'atenció de l'alumne.

Igualment tot centre educatiu ha de garantir la seguretat a l'aula a pares i alumnes. Amb un programari de control i gestió d'aula, el professor té totes les eines per navegar per internet amb total seguretat i al mateix temps donar autonomia a l'alumne perquè pugui fer-ho per si solament sense riscos.

Consell:

Coneix més sobre Què és i com usar un programari de gestió i control d'aula?. Prova-la a l'aula i mira com canvien les teves classes.

També fins al 6 de desembre pots participar en aquest concurs per obtenir aquesta tecnologia gratis.

No educar als pares en la tecnologia que es va a usar a l'aula

Finalment, crec que és una idea interessant involucrar als pares en l'ús de la tecnologia que es realitza en el centre. La majoria de pares no veuen cap diferència entre usar Facebook i una plataforma Moodle, simplement per pur desconeixement. Per a ells, el seu fill està contínuament en Internet i xatejant amb els seus companys de classe. Quan una tecnologia no s'entén, normalment es rebutja i un pla d'estudis basat en les TIC pot crear conflictes familiars, si no se sap explicar i comunicar.

Consell:
Es convenient realitzar sessions de formació de les TIC dirigides als pares per comptar amb el seu suport en el projecte tecnològic del centre i així desapareguin les pors per falta d'informació.

dimecres, 30 de novembre del 2011

Errors que cometen els centres educatius en adoptar les TIC (1)


Donant voltes per internet, twitejant (@educacontic), seguint amb la nostra tasca de conèixer i donar a conèixer informació relacionada amb les TIC, ens hem trobat amb un article molt interessant que parla dels errors més comuns dels centres educatius en la seva adopció de les TIC, que volem compartir amb vosaltres. Ho hem dividit en dues parts per la seva extensió.

[1a part de la traducció d'un post publicat per Meritxell Vinas al Blog de Totemguard - Recursos TIC para profesores]


Baixa fiabilitat de la tecnologia que s'instal·la.

Un dels majors problemes que es troben els professors a l'aula és la fiabilitat de la tecnologia que utilitzen. Sovint es contracta un accés lent a Internet, s'instal·la una PDI que s'espatlla amb freqüència, s'usen bombetes que es cremen amb facilitat, s'instal·len aplicacions de programari que són incompatibles entre elles o es confia en programari obsolet. Les incidències tècniques poden arribar a ser tan freqüents com una vegada al dia, perdent un important nombre d'hores lectives al cap de l'any. El centre educatiu ha de posar els mitjans adequats per minimitzar avaries, corts i fallades i definir què nivell d'error és acceptable. .

Consells:

1) Comprar tecnologies de qualitat provada, no les més econòmiques. La baixa fiabilitat acaba sempre requerint una despesa addicional en manteniment i reparacions freqüents. Però la pitjor conseqüència és la desmoralització i el cessament per part dels professors en l'ús de la tecnologia de l'aula.

2) Definir clarament de qui és responsabilitat el comprovar i el mantenir la qualitat de les tecnologies de l'aula, especialment en centres on es comparteixen les aules entre diversos departaments. Regularment s'ha de realitzar un inventari dels equips i del programari instal·lat, s'han d'actualitzar les aplicacions de programari i les aplicacions que ningú fa servir és convenient que siguin desinstal·lades.

3) Documentar la freqüència i el tipus d'incidències tècniques que reporten els professors per poder analitzar amb informes, quines tecnologies i proveïdors donen millor resultat i així mateix poder donar prioritat a les incidències més crítiques.

Manca de formació per facilitar l'adopció de la tecnologia

Una problemàtica molt usual és la falta de coneixements informàtics dels professors per aprofitar els recursos tic: com usar la PDI, com crear un blog d'aula, com editar gràfics o com usar la plataforma Moodle. Aprendre a usar els recursos TIC i sobretot entendre com utilitzar-los dins d'una assignatura, porta el seu temps, especialment quan s'utilitza la tecnologia equivocada per un mal disseny. Incloure formació al programa TIC del centre, ajuda sens dubte als professors. Però en molts casos adoptar tecnologies intuïtives i que ofereixen instruccions clares d'ús, simplifica el procés d'aprenentatge i converteix més fàcilment als professors amb més "tecnofobia".

Consells:

1) Provar qualsevol tecnologia abans d'implementar-la de forma definitiva. Professors amb diferents nivells d'informàtica han de testejar la nova tecnologia per assegurar que estan còmodes amb el seu ús o identificar problemes potencials a l'hora d'ensenyar.

2) Oferir programes de formació creant esdeveniments (encara que siguin virtuals) que reuneixin als professors i puguin intercanviar experiències en l'ús de les tecnologies.

3) Introduir les noves tecnologies a poc a poc per donar temps a l'aprenentatge i que en la mesura del possible siguin les mateixes en totes les aules per simplificar el seu domini.

La convicció errònia que la tecnologia sempre ajuda a l'aprenentatge amb una adopció indiscriminada i poc raonada.

La tecnologia no és bona ni dolenta per si mateixa i sens dubte mai ha de marcar els objectius educatius d'un docent o un centre educatiu. De la mateixa manera que la televisió pot usar-se per veure programes escombraries, igualment pot usar-se per veure un documental educatiu del Discovery Channel. Pensem a priori quin objectiu ens va a permetre aconseguir un equip o un programa informàtic abans d'instal·lar-ho.

Adoptar una tecnologia com la pissarra digital per ser un aparell físicament vistós quan els pares visiten el centre o simplement estan de moda i tots els centres les compren, no són bones raons . I he sentit tots dos arguments en diverses ocasions. No dic que la pissarra digital (o qualsevol altra tecnologia) no sigui de gran utilitat ben utilitzada però dependrà de l'ús que li donem, de les edats dels nostres alumnes, de quina assignatura ensenyem i fins i tot de les dimensions de la nostra classe per a una bona visibilitat des de qualsevol punt.

Consells:

1) Abans d'adoptar qualsevol tecnologia, s'han de definir els nostres objectius educatius i demostrar com aquesta tecnologia ens permet aconseguir-los més fàcilment. La tecnologia ens serveix per aconseguir una fita.

2) Avaluar de forma continuada els resultats que s'obtenen amb l'ús d'una tecnologia. Aprenen els alumnes més ràpidament? Estan més motivats a participar?. De fet aquesta avaluació continuada, és possible ara a través de xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. Els professors generosament intercanvien experiències TIC d'aula i experimenten conjuntament quines tecnologies i materials funcionen millor per aprendre una tema.

En general, les noves tecnologies fan el material més interactiu i viu i per tant, ben utilitzades, estic convençuda que aprofiten les diferents intel·ligències i formes d'aprendre de l'alumne. Però una adopció indiscriminada i poc meditada normalment porta a resultats poc satisfactoris.

Limitar l'ús de la tecnologia al desenvolupament de les intel·ligències clàssiques

Les matemàtiques i la llengua són les intel·ligències més afavorides en el sistema educatiu i per tant l'ús de les TIC es limita sovint a aquest tipus d'assignatures.

Lògicament, en les ciències, les TIC permeten als alumnes desenvolupar teories, avaluar i manipular gran quantitat de dades o provar diverses hipòtesis usant programari especialitzat. Però, les TIC ofereixen un gran potencial per al desenvolupament de les altres intel·ligències d'Howard Gardner. La classe pot veure un video on es mostra un conflicte entre dues persones. Els alumnes poden debatre sobre maneres de resoldre tal tensió i desenvolupar la seva intel·ligència interpersonal. Per conèixer com desenvolupar totes les intel·ligències múltiples d'Howard Gardner amb recursos TIC, aquí tens un útil mapa conceptual que les relaciona.

divendres, 4 de novembre del 2011

Actituds en la comunicació interpersonal (2)

ACTITUDS EN LA COMUNICACIÓ INTERPERSONAL
PER PART DEL QUE ESCOLTA
Positives,
que afavoreixen la comunicació
Defectes,
que dificulten la comunicació
Roman constantment en una actitud d'interès, atenció i activitat. Aprofita al màxim el temps d'escolta. Mira als altres mentre parlen amb mostres d'atenció o interès. No para esment. Es distreu amb facilitat. Dóna mostres ostensibles d'avorriment.
Pansa per alt els petits defectes del comunicant i es fixa abans de res en el que diu, les seves raons, les seves aportacions, els seus sentiments. Atén només als tics, repeticions, defectes de dicció, etc. dels altres, i reacciona davant ells fins i tot ostensiblement. En tot cas, no capta les idees ni els sentiments dels altres.
Cerca abans de res comprendre a l'altre, els seus punts de vista, les seves raons, els seus sentiments, abans de rebatre les seves idees. Es preocupa abans de res de buscar les fallades del raonament dels altres. El seu objectiu és rebatre a l'altre.
Adopta davant l'altre una actitud d'acceptació cordial de la seva persona, d'empatia. Intenta comprendre-li i posar-se en els seus punts de vista. Sent a l'altre pensant la resposta i preparant-la mentre parla. Polemitza.
Es mostra confiat. Intenta ser objectiu. Evita els prejudicis. Cerca dobles intencions en el que els altres diuen. Es deixa guiar pels prejudicis.
Li sembla normal que els altres pensin de manera diferent que ell. Més encara, li sembla que el grup s'enriqueix quan s'aporten punts de vista diferents sobre un tema. Rebutja tota opinió a a els seus punts i vista. No aguanta que hi hagi persones que pensin de manera diferent que ell.
Accepta les idees i solucions que els altres proposen quan el grup veu que són bones, encara que siguin diferents de les seves o encara que tinguin conseqüències que li causin molèsties. Es resisteix a acceptar que els altres tinguin raó o que les solucions que proposen siguin millors que les seves. Li molesta que els altres tinguin millors idees que les seves.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Actituds en la comunicació interpersonal

ACTITUDS EN LA COMUNICACIÓ INTERPERSONAL
PER PART DEL QUE PARLA
Positives,
que afavoreixen la comunicació
Defectes,
que dificulten la comunicació
Expressa la seva opinió d'una forma clara i coherent, després d'haver pensat el que realment vol transmetre. No ha pensat el que vol dir. No organitza el seu pensament. Improvisa sobre la marxa i en desordre
Aprecia la capacitat de comprensió dels altres i s'adapta a ella, situant-se al nivell de comprensió del grup. S'expressa sense tenir en compte si els altres li entenen o no.
Explica la seva opinió al grup i els motius pels quals pensa així sense estendre's excessivament, però sense sostreure informació important per a la comprensió del seu pensament i la seva opinió. Creu que tots tenen el domini del tema que ell té, i no es para a analitzar els motius que li porten a donar aquesta opinió.
Expressa el seu pensament després d'un esforç per entendre quins són els punts més importants del que s'està dient i les raons per les quals es diu. S'expressa passant per alt punts importants del que els altres han dit i sense seguir el raonament que s'està fent.
Recalca la idea principal del seu pensament i l'aclareix amb algun exemple, sense excedir-se S'estén en detalls, aclariments, exemples, etc. sobre l'assumpte que es tracta, i la idea principal del que vol expressar queda diluïda enmig d'un al·luvió de detalls.
Expressa les seves opinions, sentiments i propostes buscant sincerament arribar a solucions de grup, no tractant d'imposar-se al grup. Es mostra egocèntric. Es fixa només en les seves pròpies idees, propostes, sentiments, etc.
Defensa amb interès els seus punts de vista, sense tractar d'imposar-los al grup com els únics possibles. Utilitza expressions com «em sembla», «penso que ... ». Presenta la seva opinió d'una manera agressiva al grup. Dogmatitza.
Si no té gens que dir, calla.
Prefereix mantenir-se en un silenci atent o simplement exposar els motius pel que no veu clara la qüestió, abans que donar una opinió contundent no madurada, que després haurà de canviar.
Necessita intervenir, cridar l'atenció del grup, encara que no tingui res que dir o no vegi clar el tema.
Utilitza un vocabulari senzill, precís i comprensible per tots els membres del grup. Es mostra senzill i cordial Utilitza el grup com una tribuna d'oradors, amb paraules *altisonantes i gestos inadequats. Parla perquè li escoltin.
S'esforça per separar d'una manera conscient en les seves intervencions les possibles solucions al problema de les seves reaccions emotives davant els membres del grup Respon a l'altre, no perquè pensa diferent que ell, sinó perquè no sintonitza afectivament amb ell.
S'esforça per ser objectiu, reconeixent les aportacions positives del raonament dels altres i passant per alt els detalls intranscendents. Parla per atacar a un altre, posant en relleu abans de res les fallades del seu raonament o els detalls erronis del seu pensament.
És conscient dels seus prejudicis i dels punts en què pot sentir-se ferida la sensibilitat dels altres. S'esforça per respectar als altres i no ferir els seus sentiments. Té prejudicis respecte dels altres.
En parlar fereix la sensibilitat i els prejudicis dels altres, conscient o inconscientment.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Consum responsable: Consumópolis 7

Consumópolis 7 és un concurs escolar, organitzat a Catalunya per l'Agència Catalana del Consum, que pretén fomentar la participació dels centres educatius, a través del professorat i de l'alumnat, en activitats relacionades amb l'educació del consum per així sensibilitzar els escolars de la importància que té realitzar els actes de consum de forma conscient, crítica, solidària i responsable.

"Consum responsable: La publicitat, compres o et compren?"

TERMINIS:
Inscripcions des del 10 d'octubre fins al 5 de desembre de 2011
Participació en la primera fase des del 24 d'octubre fins al 14 de gener de 2012
Elaboració del cartell publicitari fins al 28 de febrer de 2012
Presentació de la sol.licitud de participació del 1 al 14 de març de 2012

Per participar, s'han de formar equips de 5 alumnes coordinats i representats per un professor o professora del seu centre educatiu.

Les categories per participar són les següents:

* cicle superior d'educació primària
* primer cicle d'educació secundària
* segon cicle d'educació secundària

Els centres escolars, als quals pertànyen els equips guanyadors de cadascuna de les categories, rebran en metàl·lic els premis següents:

* primer premi: 600 euros per al centre educatiu i 300 per al professor responsable de l'equip
* segon premi: 400 euros per al centre educatiu i 200 per al professor responsable de l'equip
* tercer premi: 200 euros per al centre educatiu i 100 per al professor responsable de l'equip


Aquest concurs es desenvolupa en dues fases, una d'àmbit català i una altra d'àmbit estatal.

1. La primera fase consta de dos nivells:

* El primer nivell consisteix en unes proves de caràcter pedagògic i lúdic que cal resoldre dins d'un joc interactiu que trobareu al web del concurs. Es podrà participar en aquestes proves des del 24 d'octubre de 2011 fins al 14 de gener de 2012.
* El segon, en un treball en equip consistent en el disseny, elaboració i presentació d'un cartell publicitari sobre un producte o servei. Es presentarà en paper i en format electrònic.

2. Els guanyadors del primer premi de cadascuna de les categories de la fase catalana, optaran directament als premis de la fase estatal competint amb la resta de guanyadors de les altres comunitats autònomes.

Enllaços rel·lacionats:

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Nou Web: Familia i Escola. Junts x l'educació


El Departament d’Ensenyament ha presentat un nou web, Família i Escola. Junts x l’Educació, adreçat específicament a les famílies. Aquest espai, al qual es pot accedir des de la pàgina principal del Departament d’Ensenyament www.gencat.cat/ensenyament o des de l’adreça www.gencat.cat/ensenyament/familiaiescola, facilita un seguit de recursos, d’informacions i d’orientacions per tal d’ajudar a les famílies en la tasca educativa dels seus filles i filles.

L’objectiu és aconseguir una major coresponsabilitat entre la família i l’escola. A través de la navegació els usuaris del web obtindran informació bàsica de cadascun d’aquests aspectes i recursos per a orientar com ara propostes de menús i enllaços a webs externs, entre molts altres. El web pretén ser el portal d’Ensenyament per a les famílies, a través d’un únic canal que evita la dispersió de la informació, de tal manera que les famílies poden accedir a tots els recursos i orientacions de forma senzilla a partir d’aquest canal únic.

  • Escolaritat.  En aquest apartat es poden trobar les etapes educatives, quina és la tasca dels diferents professionals d’un centre educatiu; el contingut de la carta de compromís educatiu; les diferents opcions de formació per a les famílies com ara l’escola de pares; i els diferents serveis i tràmits existents –beques i ajuts, com tramitar-los, calendari i matriculacions-, etc.

  • Educar i créixer en família. En aquest espai del web –elaborat conjuntament amb els Departaments de Salut i de Benestar Social i Família- l’usuari pot disposar d’informació i recursos de dos aspectes bàsics: els hàbits saludables i el temps de família. Segons la titular d’Ensenyament, “els estudis demostren que la família té una importància en el creixement i evolució del rendiment dels seus fills. El que nosaltres volem és oferir instruments a la família per enfortir el seu compromís”.
  • Hàbits saludables. Apartat on s’inclou informació sobre l’alimentació, la higiene, el descans i l’activitat física. Respecte l’alimentació, per exemple, es distingeix per grup d’edats i inclou guies sobre la correcta alimentació i d’altres temes com el sobrepès o els trastorns del comportament alimentari.
  • Temps de família. Es distingeix entre la comunicació i el lleure. Així, s’explica en cada etapa del creixement del nen/a quina és la competència comunicativa adequada i es posen a disposició eines com el Programa Créixer amb tu i el Programa Aprendre amb tu del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. L'espai de lleure orienta sobre quin és el paper del lleure en cada etapa de creixement de l’alumne i es faciliten enllaços a webs com ara museus, la Direcció General de Joventut, la Xarxa d’albergs de Catalunya o la Guia del lleure per a famílies que elabora el Departament de Benestar Social i Família.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Espai de suport a l'estudi 2011 - 2012 (1er i 2on ESO)

Oferim un espai de suport acadèmic a l’alumnat de primer cicle: 1r i 2n d’ ESO de l’ Institut Eugeni d’Ors, conduït per alumnat de batxillerat del centre amb la supervisió dels professors i tutors. Activitat extraescolar que organitza l’ AMPA per als socis i sòcies.


Per assistir a l’Espai de Suport a l’Estudi heu d’omplir el full d’inscripció amb les dades de l’alumne/a i signar l’autorització.

Amb aquesta activitat no es pretén substituir el paper dels mestres en el seguiment i valoració de l’evolució acadèmica quotidiana que només ells poden fer. Ni tampoc el dels pares que han de respondre els dubtes i inquietuds dels seus fills, però si que pot representar un suport en determinades matèries, en la preparació d’exàmens, i en l’adquisició d’hàbits d’estudi. A més volem fomentar la responsabilitat i la solidaritat entre l’alumnat del centre i així contribuir a millorar la relació i la convivència entre ells.
En l’aula hi haurà dos monitors, cada un d’ells portarà un màxim de cinc alumnes.

Horari i preu:

L’Espai de Suport a l’Estudi funciona els dimarts i els dijous de 2/4 de 6 a les 7 de la tarda (d’octubre’11 a maig’12).
  • El preu mensual de l’activitat és de 16 euros.
Com inscriure’s a l’activitat:
  • Cal donar-se d’alta a la biblioteca de l’ Institut Eugeni d’Ors o al correu electrònic ampaieseugeni@gmail.com
  • Omplir el full d’inscripció i signar l’autorització.
  • Abans de començar cada mes, cal fer el pagament de l’activitat.
L’alumne quedarà inscrit cada mes a l’activitat en fer el pagament i lliurar el resguard a la biblioteca.

dijous, 13 de gener del 2011

Per què hi ha nois i noies que no volen estudiar?

En aquest video la psicologa ens dóna unes pautes per poder detectar quin és el problema quan el nostre fill o filla ens diu que no li agrada estudiar.


L'activitat ESPAI DE SUPORT A L'ESTUDI que organitzem des de l'AMPA és un recurs que ajuda als pares i mares en la tasca de crear hàbits d'estudi.