dijous, 14 de juliol del 2011

A vueltas con la competencia digital de los docentes: Jordi Adell

jordi adell - ed & tecAunque parezca evidente, mucha gente, incluso profesionales de la educación, hablan y actúan como si para usar las tecnologías de la información y la comunicación como docentes bastara con saber algo de informática, la que se aprende usando Facebook y el Word, y poco más. Quizá sea porque las han usado poco ellos mismos/as en su práctica profesional. No es extraño oir discursos en la línea de que los jóvenes que llegan a la universidad para formarse como docentes ya poseen la competencia digital y, por tanto, no hace falta incluir ninguna asignatura, módulo, contenido, actividad, etc. específicos. Pues miren, no basta. Ni de lejos. ¿Quieren un ejemplo? Piensen en la diferencia entre “saber usar el PowerPoint” y “saber hacer una buena presentación” o entre “usar Facebook” y “saber crear y dinamizar una comunidad de aprendizaje apoyada en una red social” o entre “crear una página web” y “diseñar una actividad didáctica con TIC” o entre “crear un blog” y “crear y mantener un blog de aula”. Y si hablamos de actitudes, las diferencias son aún más grandes. Por traer aquí solo un par de ideas que cito a menudo: actuar como si la escuela fuera una isla o un nodo de una red o tener la capacidad de seguir aprendiendo y desarrollándote profesionalmente enriqueciendo tu propio PLE o, en plan macro, diseñar un plan TIC para un centro y saber dinamizarlo y hacer el seguimiento correspondiente. Y todo esto no son competencias, son solo concreciones muy específicas (y temporales) de competencias más genéricas. ¿Convencidos?
El objetivo, por tanto, es que los/las futuros docentes posean la “competencia digital docente” y no solo la competencia “tratamiento de la información competencia digital” básica, la de todo ciudadano/a que define la legislación vigente sobre enseñanzas mínimas en los niveles obligatorios. ¿”Competencia digital docente”? ¿Usar el PowerPoint y la pizarra digital para enseñar? Bastante más que eso.
¿Quieren saber de qué va todo eso de la competencia digital docente que debería desarrollarse en la formación inicial de los docentes de todos los niveles, incluidos los universitarios (si alguna vez existiera o existiese)? Pues lo primero que deberíamos tener en cuenta es que se trata de un campo en desarrollo, un conjunto de conocimientos, habilidades y actitudes cambiantes en respuesta al rápido desarrollo de las TIC y del uso que de ellas hacen los jóvenes y no tan jóvenes en nuestra sociedad. Un ejemplo: cualquier investigación o publicación sobre la competencia digital docente de más de cuatro o cinco años es muy raro que incluya el problema de la privacidad en las redes sociales o la “ciudadanía digital”, los derechos y deberes que tenemos en ese nuevo espacio de convivencia. Pero hoy, con el 90% de los adolescentes usuarios habituales de las redes sociales es impensable que un docente no posea formación sobre cómo actuar en este sentido. Claro que también podemos pensar que eso es cuestión de la familia y que los adolescentes deben dejar fuera del centro educativo sus relaciones en las redes sociales, los móviles, etc. y concentrarse únicamente en el currículum. Pero es de completos ilusos. También podríamos pedir que se dejen las hormonas en casa, pero eso no va a pasar. Pues lo otro tampoco. Mejor estar preparados y tener formación y criterios. Es más,  deberíamos ir un poco más lejos y plantearnos cómo podemos usarlas con fines educativos. El riesgo que corremos si ignoramos todo esto es acrecentar la brecha entre la vida (el hogar y la calle)  y la escuela, que ya empieza a ser demasiado grande. El riesgo real es que la educación formal alcance algún día el 100% de irrelevancia social, económica y ciudadana. Y ya vamos por un buen porcentaje.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Un institut nou a la villa - Salvador Senabre

De la mà de na Dolors Tosas ens ha arribat aquesta imatge d'un article d'opinió que encara que fa 10 anys que es va publicar, manté connexions amb l'actualitat. ¡Moltes gràcies, Dolors, per les teves aportacions!

diumenge, 3 de juliol del 2011

PROPOSTES DE LA FAPAC

Al gener d'aquest any, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya va publicar al seu web site en internet l'article  "Valoració de FAPAC sobre la Llei d'Educació de Catalunya a un any de la seva aprovació." A la part final hi ha un recull de propostes de millora que ens ha semblat interessant compartir :


PROPOSTES DE FAPAC PER A LA LEGISLATURA QUE ARA COMENÇA:

  • Creació d'un Observatori sobre la segregació escolar. Format per universitats, sindicats, administració, famílies, mestres, etc Treball específic sobre el tema, mirar dades, establir mecanismes de millora i avaluar les polítiques dutes a terme en aquest sentit. Objectiu adequar les polítiques als objectius reals que diuen tenir.: Reduir de forma significativa la segregació escolar durant aquesta legislatura
  • Pla per aconseguir millorar l'èxit escolar amb especial incidència allà on els resultats són més baixos. Aquest pla ha d'estar consensuat entre les escoles i les famílies a través dels consells escolars de centre. Però cal tirar-lo endavant a tots els llocs on la diferència entre l'èxit local i la mitjana de Catalunya sigui molt notable.. La participació de les famílies en aquests plans és una condició imprescindible per al seu bon desenvolupament.
  • Formació de les famílies per participar i fer un seguiment de l'escolarització dels seus fills. Allà on la família té interès manifest pels estudis dels fills s'incrementa molt l'èxit escolar. Cal incentivar les famílies perquè s'impliquin en l'educació dels fills tant dins com fora de les aules.
  • Millora dels mecanismes de participació de les famílies tant als consells escolars com a tota mena d'organismes de participació. Fer que la participació resulti útil, positiva i gratificant.
  • Gratuïtat real de l'educació. Avancem cap a la gratuïtat, o com a mínim que s'incrementi la inversió en educació tal i com està recollit a la LEC. (Fins arribar al nivell del 6% del PIB) Demanem tan sols que s'apliqui la llei.
  • Implicació de l'administració en les activitats no lectives: extraescolars, menjadors, etc. Que sigui la pròpia administració qui gestioni i s'encarregui d'aquestes activitats.
  • Reconeixement real de les activitats que fan les AMPA i que impliqui una important reducció de la càrrega administrativa i de gestió de les activitats que les associacions duem a terme.
  • Més places d'escola bressol (0-3 anys) fins arribar a escolaritzar un 60% de la població d'aquesta edat.
  • Pacte nacional de racionalització d'horaris per tal de conciliar de manera efectiva la vida familiar i la vida laboarl de manera que les jornades laborals acabin preferentment a les 18'00 i les famílies com a mínim sopin plegades. Cal plantejar-lo a nivell de diferents agents socials: patronal, ajuntaments, sindicats, cambres de comerç, col·legis professionals i poder així introduir els canvis que el nou calendari escolar ha iniciat. Sobre aquest tema ja s'ha treballat de manera infructuosa, i convé donar-li la importància real que té.
  • Pla per reduir de manera significativa els barracons a les escoles. Ara mateix tenim més de mil i caldria acabar la legislatura amb un nombre significativament menor. La provisionalitat no ha de ser la norma. La norma ha de ser la bona planificació i la gestió acurada dels recursos.
  • Seguiment de la Formació Professional per tal d'adaptar-la al món del treball i a les necessitats productives de la societat. Que deixi de ser d'una vegada la germana pobra del sistema educatiu.
  • Regulació consensuada de les activitats educatives no curriculars com les colònies i sortides, tant a nivell de gratificacions com a nivell de responsabilitat civil dels docents que se'n cuidin d'aquestes activitats. El sistema educatiu no es pot permetre una espassa de Dàmocles permanent amb capacitat per generar divergències i malentesos entre famílies i docents.
  • Per acabar, segons el dictat de la crisi s'ha fet un gran esforç d'estalvi amb retallades de pressupost significatives als centres. Aquesta retallada va en contra del que diu la LEC d'arribar al 6% del PIB en despesa educativa, entre altres motius perquè estem encara lluny d'aquest 6% i en segon lloc perquè l’educació és inversió i no despesa, tot el que ens estalviem ara en educació el gastarem després com a serveis socials. És una pura qüestió de lògica: Cal invertir més en educació, i aprofitar-lo millor.

Àlex Castillo

Vicepresident de Fapac

Gener del 2011